EXPOSICIÓ ACTUAL

 




Conxa Sisquella i Planas (1920-1996), neix a Centelles on vivia la seva família. El pare, Antoni Sisquella, era enginyer de la Central Elèctrica Estabanell, havia projectat els plànols de alta tensió de tot el Vallès Oriental.

Als anys 1930, Conxa es trasllada a la Garriga, on passa la infància i la joventut. Molt interessada per la pintura i el dibuix, comença a formar-se, primer de la mà del seu oncle, el pintor Alfred Sisquella, desprès amb el professor Alsina i als anys 1940 estudia Belles Arts a Barcelona.

L’obra de Conxa Sisquella comprèn una trajectòria de més de mig segle de durada, on passa per diferents etapes creatives, destacant en totes elles la recerca plàstica i l’experimentació. Parteix d’una figuració no acadèmica des d’on evoluciona cap a l’abstracció. Ha exposat tant a Espanya com a l’estranger: França, Itàlia, Alemanya, Suïssa, Anglaterra així com als EEUU i al Japó.

Casada amb el pintor Francesc Fornells-Pla, tots dos van crear la Fundació que porta els seus noms, a la Garriga, amb l’objectiu de difondre la seva obra, potenciar l’art contemporani i sobretot la pedagogia de l’art. Actualment, la memòria i difusió del llegat dels dos artistes, és custodiada des del Patronat de la Fundació.












Fundació Fornells-Pla i Conxa Sisquella de la Garriga


EXPOSICIÓ ANTERIOR

 


Centelles i la pintura de Josep Musach Bellver

Pel febrer del 2020 inauguràvem el Niu del Palau, i ho fèiem amb una exposició molt especial de Josep Musach. Iniciàvem una nova etapa amb la il·lusió que fos al Palau i alhora amb la de crear un nou espai expositiu al municipi de la mà d’un artista que, per la seva vàlua i la seva implicació en fomentar la cultura i la pintura a la vila, era la persona idònia. Poc ens podíem imaginar que pocs dies després aquest espai quedaria tancat uns mesos a causa d’una pandèmia mundial.

Enguany, coincidint amb el norantè aniversari de l’artista, amb prop de vuitanta anys pintant, podem gaudir d’una nova exposició. Unes obres creades al llarg dels últims dos anys en què evoca la pandèmia i com aquesta l’ha influït. Unes obres ben diferents entre si però amb l’element comú i nexe d’unió de la presència de la Covid i els seus efectes en el paisatge i les persones, sempre tan presents en la trajectòria pictòrica d’en Josep.

L’exposició: ”Obra recent“ evidencia la vitalitat d’un artista que a través de diferents facetes socials i culturals ha contribuït a difondre Centelles. En seria exemple la seva formació a Barcelona, on va establir vincles amb artistes de la seva època i que ens han permès comptar amb la seva presència aportant prestigi en el jurat del Premi Centelles. Un premi que forma part del seu palmarès igual que hem de destacar les diferents exposicions fetes a Catalunya, Espanya i Europa. El Centre d’Art el Marçó Vell, que acull aquesta obra, també és fruit de la seva perseverança i tenacitat: no podem obviar la seva influència en la formació que a dia d’avui ens permet disposar d’una escola d’art i nous artistes reconeguts que segueixen la seva petja. Una herència també present amb l’empresa Musach, reconeguda per la seva capacitat de restaurar i pintar. En definitiva, un pòsit molt extens, però amb dos elements comuns: Centelles i la pintura.

Josep Paré Aregall

Alcalde

















Preocupacions

Estem passant per un temps d’incerteses i crisis de tota mena. Només ens faltava la pandèmia. Amb aquest panorama és normal que l’ànima d’artistes com en Josep Musach (Centelles, 1932) es preocupin i trobin a través de la pintura una sortida.

No serà aquí on desvetllarem la interpretació de la sèrie de pintures que es mostren per primera vegada al públic. En Musach és molt gelós de donar pistes i compartim amb ell que sigui cadascú qui es faci la seva interpretació.

Només subratllarem que les pintures són filles del treball diari dels darrers mesos, amb tots els ingredients que s’hi ha donat. Veureu senyals i símbols que es repeteixen, que ens parlen d’un tipus de sensacions i emocions, més aviat tirant cap a la desesperació. També podem indicar un fet biogràfic important, en forma de pèrdua de companys de vida. Canvis, pors, preocupacions, adaptació.

En Musach no ho diu, però també copsem espai per l’esperança. O més ben dit, la força de la Naturalesa que, potser ja passa de les nostres complicacions, i se’ns acabarà menjant a tots. Això també crec que hi és en la seva nova pintura.

També podem subratllar que la nova col·lecció pictòrica del Musach, ens trasllada cap a terrenys visualment diferents. Hi ha algunes teles més realistes, del tipus que coneixíem d’abans, del pintor. Però una part important del nou treball es construeix amb estructures abstractes i formes de la natura –brancatges, fulles, etc- que originen xarxes, teixits o barreres, més filles de la imaginació que de l’observació. També hi ha un canvi en la paleta de colors.

En Musach arriba enguany als 90 anys. Però no és dels pintors que s’hagin enrocat en un estil continuista, sinó que surt de la zona de confort i cerca coses noves. Ell ens diu que depenent de l’humor i de l’estat d’ànim de cada dia, pinta i pinta “diferent”. Com si comencés de zero. A aquestes altures serà difícil desprendre’s de l’experiència de tants anys pintant, però hi ha la capacitat de deixar-se endur, amb llibertat i domini del medi. Les vivències de cada dia, la inventiva i també l’aprenentatge es sumen en el treball diari. Podríem establir lligams amb altres pintors, però crec que el més important és adonar-se de la capacitat de Josep Musach, de reinventar-se i donar resposta viva als seus neguits, de manera original i enriquidora.

Centelles, 16 de gener de 2022

Aleix Mataró Garriga

Crític i historiador de l’art


















L’OBRA RECENT DE JOSEP MUSACH BELLVER

El traç de l’artista Josep Musach Bellver es pot veure en una exposició de l’obra recent, la qual ha anat elaborant durant els últims temps i hi ha imprès una obra que expressa la seva visió del mon actual a través d’una teranyina en la que estem tots ficats i que no sabem quin és el camí de la sortida. Aquesta obra l’ha fet amb divuit quadres en els quals n’hi ha d’abstractes i altres de reflexius a través de com ell veu el mon i ho imprimeix en la seva obra.

Josep és una persona completa en el seu ofici i que li ve ja de família. És per això que ell va començar a aprendre millor el seu traç a través del dibuix i de la pintura. Per tant, juntament amb el seu germà i el seu pare eren un nucli compacte que abastava les diferents disciplines del mon del dibuix, la pintura i la restauració. I això ha anat perdurant al llarg dels anys. Òbviament ja ell com a única persona del conjunt familiar però que ha continuat amb el seu fill i el seu net.

Ell és una persona molt vinculada al municipi, que se l’estima moltíssim i que ha treballat en el camp de la pintura tota la seva vida, tant en l’aspecte artístic com en l’aspecte d’un pintor artesà. Ha estat una persona que ha sabut mantenir l’esperit d’aquest ofici al conjunt de la família, com a empresa pictòrica on continuen el seu fill i el seu net i com a artista, ja que la seva filla també va estudiar belles arts i dona classes a l’Institut Pere Barnils.

De família de pintors de parets, el seu pare era de Vic, va venir a Centelles, va aprendre l’ofici de pintor i després es va plantar per ell. Josep Musach també va tenir i ha tingut la voluntat d’aprendre i d’agafar el traç necessari per tal de pintar quadres i de fer una obra pictòrica important durant tot el llarg de la seva vida. Va començar anant a Barcelona a aprendre amb Nomasc Valls, amb el qual cada dissabte baixava per tal de continuar totes unes classes que li van servir òbviament per a agafar la part artística i el traç necessari per a poder desenvolupar el seu art. El seu germà, Ramon Musach, va anar a aprendre a Vic amb Torrents, el millor restaurador de la comarca, amb el qual va estar treballant quatre anys. Així tenien una empresa que abastava tot l’àmbit de la pintura i restauració, amb el pare que era molt bon pintor, un fill que platejava i restaurava amb productes naturals com pot ser l’or i l’altre, Josep Musach, que tenia la vessant pictòrica de quadres i de restauració. 

A més ha estat una persona molt vinculada en el mon artístic. El Premi de Pintura el va començar Josep Viñas Sabatés com un concurs de pintura ràpida local. Després es va començar a fer un premi de pintura ja de gent de la comarca i d’altres indrets, que en definitiva va ser el pòsit del que és ara el Premi Centelles de pintura. Josep Musach estava atent a tot aquest moviment fins que es va anar convertint, amb el pas dels anys, en l’ànima i persona cabdal perquè aquest premi sigui el que és. 

Ha estat la persona que ha mantingut la voluntat que aquest premi de pintura es mantingués i tirés endavant, fins al punt que es va vincular amb tots els poders locals per tal que això fos així. I amb persones com ell ha estat possible que aquest premi sigui un dels més antics del país i d’una qualitat artística important, perquè també va tenir la destresa d’anar a buscar com a jurat a persones del mon artístic i per tant any rere any portava pintors com poden ser Joan Abelló, Joanet Artigas, Francesc Artigau, Josep Lluís Pascual, Rafael Lozano Bartolozzi, entre molts d’altres. Enguany es farà la vuitantena edició del Premi Centelles.

Però hi ha un altre àmbit molt important que ha estat el de crear una escola de dibuix. L’escola va començar a finals del 1959 primers del 1960 a través de la idea de Francesc Pujol, que li va proposar fer de professor i ell d’una forma desinteressada va accedir-hi. Al llarg dels anys per aquesta escola hi ha passat moltíssima mainada i persones que al final han seguit estudiant belles arts, com per exemple David Casals o Aleix Mataró. Josep Musach va mantenir l’escola fins que el 1997 a la seva empresa tenien molta feina i va haver de decidir no continuar donant classes. Va agafar el relleu de l’escola primer Berta Noguer i després David Casals, antic alumne seu.

Per tant és una persona que ha marcat empremta al municipi i això ha contribuït d’una manera decisiva a pujar el nivell artístic i cultural nostre, fins al punt que darrera això en els governs municipals del moment es va crear el Centre d’Art el Marçó Vell, que va ser rehabilitar una casa de pagès per tal que fos un centre artístic en el qual es fan quatre o cinc exposicions durant l’any d’un alt nivell, així com es manté a la planta primera l’exposició dels guanyadors del Premi de pintura, perquè va tenir la idea que el quadre que guanyava es quedés com a dipòsit del municipi.

En definitiva estem davant d’una persona que no solament ha pintat cases, sinó que també s’ha dedicat a restaurar pintures d’esglésies i capelles de diversos llocs del país, com el retaule de l’església de Centelles, i pintures de cases pairals que en tenien un pòsit cultural a les parets i ell s’ha especialitzat en restaurar-les. De fet, el seu pare ja havia començat a fer alguna restauració, però el que havia fet molt eren plafons a les habitacions de matrimoni.

La seva aportació al municipi també ha sigut fent cartells i portades de publicacions com la del llibre de Festa Major d’estiu de 2013 on hi ha la il·lustració de can Pratmarsó. 

En conseqüència hem de dir que Josep Musach és un artista complert. És una persona que ha desenvolupat el mon de la pintura des de tots els àmbits, però amb una idea essencial, que és mantenir el pòsit cultural que això representa, i així ho ha fet i ha estat possible gràcies a la seva perseverança a l’empresa que té com a pintura, com a persona artística que té la capacitat intel·lectual per a fer-ho, i com a persona que vol i ha sabut oferir el millor d’ell per tal que tot allò que feia tingués un reeixit pòsit que prevalgués al llarg de la història. 

Ara que podem contemplar el seu art a través de l’exposició del Marçó Vell, s’ha de reconèixer que ell té cap a cent-cinquanta quadres venuts, els quals té documentat a qui els ha venut i l’any. I ara aquesta nova exposició reflecteix l’abstracte i cert realisme en diferents quadres. 

En aquesta exposició queda condensada la llarga trajectòria artística de Josep i en cada un dels quadres hi ha un element que els va unint entre tots i que ell ha fet a consciència, perquè en aquesta mostra es reflecteix el traç del dibuix, de la pintura i tots i cada un dels quadres manifesten una visió de teranyina en el qual tots estem ficats i que no sabem com hem de sortir. I el mèrit de l’exposició és en definitiva el d’una persona, d’una llarga vida, que ha fet del seu ofici la seva raó de ser, la seva raó d’interpretar i la seva raó d’estimar.


Miquel Arisa Coma

Alcalde de Centelles de 1995 a 2019

Centelles, 18 de març de 2022

EXPOSICIÓ ANTERIOR

 




























LA IL·LUSIÓ D’EXPOSAR I L’OBJECTIU DE PINTAR

Em fa una especial il·lusió l’exposició del Joan. Segurament perquè la seva obra em porta records d’infantesa. Uns vincles que passen pel Racó del Pi, on ja des de petit podia observar els seus bodegons. I encara que els anys em feien seguir visualitzant els seus quadres de natures mortes sempre em cridava l’atenció el retrat de l’Albert. És curiós com en el moment de fer la ressenya d’una exposició de retrats, la ment et premia amb el record d’un dels pocs retrats que hi havia exposat en aquell indret on associo la seva pintura.

Amb en Joan, pare de la Raquel i parella de la M. Josep, per edat i per entorn, sempre he coincidit, però sempre des del veïnatge que ens uneix a molts centellencs i centellenques de coincidir en el poble i tenir amistats comunes. Precisament el seu cunyat em va ensenyar a jugar a escacs, en el mateix indret on recordo l’Albert jugant a billar amb amics i familiars.

Vull posar èmfasi en la part més personal perquè darrere de l’exposició del Joan hi ha una trentena de persones que han facilitat ser retratats per l’artista. Tinc el goig de ser un d’ells, i ell ho ha fet amb la il·lusió i el convenciment que era el que ara li tocava a títol personal. Els canvis en la programació del Centre han fet demorar l’exposició, però han permès a l’artista poder seguir pintant per poder oferir aquests retrats, la majoria vinculats al municipi o a la seva experiència vital. Una trajectòria que al llarg de la vida ha tingut moments més bons i d’altres més aspres. En tot cas, però, aquesta exposició iniciada des de zero visualitza una voluntat de crear i de ser, com a símbol de plenitud.

No és la primera exposició de l’artista al Centre d’Art el Marçó Vell, ja que la primera es remunta a l’any 2012 i, malgrat que ha centrat la seva obra en encàrrecs i a mostrar-se poc, també s’ha de destacar que l’any 1987 va guanyar la temàtica local del Premi Centelles. Un artista que des que de petit es va poder iniciar en la pintura l’ha mantinguda fins a l’actualitat. Sempre emmarcat en una afició que ha pogut compaginar amb la seva feina.

Al principi he destacat la il·lusió que em fa aquesta exposició, pel que he compartit. També vull destacar l’orgull que representa que un artista local pugui exposar al Centre d’Art el Marçó Vell, especialment perquè sé que darrere d’aquest treball i hi ha la il·lusió d’haver-ho pogut fer i que a partir d’ara ho puguem compartir.

Aquesta exposició mostra com l’artista ha sabut vincular la seva passió amb la difusió de l’obra i com ha trobat l’al·licient i la il·lusió per recuperar la vitalitat a través de la pintura. Hi afegeixo l’anhel que després d’aquesta activitat intensa que li ha permès arribar a l’exposició, fruit d’aquest repte personal, sorgeixin noves oportunitats que li permetin seguir pintant, com a artista que és, i que facin possible que persones de la vila o del nostre entorn puguin encarregar-li una obra que aporti records a qui tingui la sort de gaudir-ne.


Josep Paré Aregall

Alcalde








EXPOSICIÓ ANERIOR

 






















JORDI SARRATE, L'ARTISTA QUE PINTA POESIA

La meva relació amb en Jordi ve de lluny, en concret des de la meva arribada a Vic des de Manresa, l'any 1973. En Jordi és molt més que un artista visual, un editor, un generador incansable de cultura per allà on ha passat.

Als anys 70 va impulsar l'Estampa Popular de la Plana de Vic, un moviment artístic antifranquista. L'any 1978, juntament amb ell i el crític literari Pere Farrés, vam organitzar la Setmana Popular Miquel Martí i Pol; ell va aconseguir reunir més de quaranta poetes dels Països Catalans a Roda de Ter.

Durant els anys vuitanta va participar en el col·lectiu d'artistes d'Osona, Òxid de Boira. En Jordi va ser fundador de la revista de poesia Reduccions, una publicació que encara és activa, juntament amb Miquel Martí i Pol, Antoni Pous, Segimon Serrallonga, Lluís Solà i Ricard Torrents. Va editar els Quaderns El Bordiol i, juntament amb el Grup Tarot, van editar una sèrie de llibrets de poesia i dibuixos magnífics.

En Jordi Sarrate va ser fundador del grup de teatre Vermell per quatre a Centelles, juntament amb l'actriu Montserrat Grau i l'actor Joan Anguera. La seva relació d'amistat i artística amb els poetes impressiona: Salvador Espriu, J.V. Foix, Miquel Martí i Pol, Segimon Serrallonga, Joan Vinyoli, Lluís Solà, Francesc Garriga, Víctor Sunyol i Perejaume, entre d'altres. Darrerament ha participat en el col·lectiu d'artistes Encaix de Molins de Rei amb Sento Masià, Toni Moreno, Lluis Posada, Pere Raich, Josep Tero.

L'obra de Jordi Sarrate, traspua poesia pels quatre costats, i sempre amb el seu característic blau Montserrat, impossible de passar per alt en el seu treball artístic, sempre incansable i interessant; sempre amb els Cingles de Cabrera i el Tagamanent molt presents en la seva obra que, a hores d'ara, ha anat derivant cap al collage sense deixar la pintura.

Sarrate ha anat construint una arqueologia plàstica del present, inquiet, sempre buscant anar més enllà i amb l'evolució continua del seu treball.

Menció a part mereix el seu treball paral·lel que ha anat construint amb les seves llibretes, en paraules de Víctor Sunyol: «Les llibretes: dietari visual, crònica, mapa vital i sentimental de les coses i els dies, d'uns carrers i d'una gent; d'una persona, d'un poble».

Anton Granero


























Espiral, 2021


























Camisa d'en Sento, 2020






EXPOSICIÓ ANTERIOR

 








PREMI CENTELLES


Erosió

acrílic sobre tela

JORDI VILA LLÀCER

St. Feliu del Llobregat






MENCIÓ HONORÍFICA


Alienación. Arquitectura VIII

acrílic sobre tela

CLARA ISABEL ARRIBAS CEREZO

Zamora





MENCIÓ HONORÍFICA


S’aixeca la boira

acrílic sobre fusta


IMMA PARÉS

Tona





EXPOSICIÓ ANTERIOR

 



Cristina Megía, (Valdepeñas, 1977)


Es licenciada en Bellas Artes por la Universidad de Sevilla y en Historia del Arte por la Universidad de Granada. Becaria de la Fundación Antonio Gala durante 2002-2003.

Entre sus exposiciones individuales cabe destacar El espectador. Museum hours (Palacio de La Madraza, Granada). Ha sido becada en residencias internacionales como “Artist’ Point 2019” Meghalaya (India), el Kunstnarhuset Messen (Noruega), la Residencia Internacional MAC Museo de Arte Contemporáneo (A Coruña), el Instituto Sacatar (Brasil), o la Fundació Pilar i Joan Miró (Mallorca).

________________________________________________________


Su obra recoge el testigo de la tradición de la pintura, con una figuración meticulosa y depurada que se recrea en las cualidades materiales del medio, no obstante, en sus planteamientos visuales y discursivos, podemos percibir una cierta retroalimentación de otros ámbitos artísticos como el cine y la fotografía.

A través de la quietud de su pintura, Cristina nos habla de la necesidad de silencio y nos propone el reencuentro con el tiempo necesario para detenerse y Mirar, un tiempo más lento que nos permita ser permeables a la belleza.


'Me gusta pensar que el silencio puede ser pintado, y que un marco puede contener tiempo'. Cristina Megía

___________________________________________________________


Web de l'artista >>>





EXPOSICIÓ ANTERIOR

 

Exposició de les obres d’Osona de la 14a edició de Parelles Artístiques. Aquesta mostra, formada per 14 obres de diferents disciplines realitzades per parelles artístiques vinculades a Osonament, s’havia d’exposar la primavera passada, però es va suspendre a causa de la pandèmia de la Covid-19.

“Parelles Artístiques, experiències creatives per la salut mental” fomenta el contacte social entre persones amb i sense diagnòstic de salut mental. Alhora, utilitza l’art com a eina terapèutica que ajuda a les persones a millorar el seu benestar emocional, facilitant la seva expressió i comunicació i el seu desenvolupament personal. El projecte rep el suport des dels seus inicis de BBVA i Fundació Antiga Caixa Manlleu.

Les parelles o trios artístics protagonistes de l’exposició són:

Bruno V, Xevi Y i Víctor Baroja, amb l’obra “Alerta”
Blau Marí i Josepa Solà Font, amb l’obra “Arnau, vine aquí!”
Rosa Rubio i Núria Coromina, amb les obres “Despertar Oníric” i “El pont del diàleg”
Irene Sitjas i Tanit Salvador, amb l’obra “Drákos neroú”
Manel G. i Pere Relats, amb l’obra “El jardí de l’Isa Basset”
Ramon i Joan Jutglar i Dot amb l’obra “Guixosambrats”
Carme Cobo i Isa Basset Mallol, amb l’obra “La calma respira al peu del mar”
Ramoneta i Sandra Sardà amb “La dansa de les abelles”
Ferran y Rayda Guzmán, amb l’obra “Les estacions”
JMS i Casper amb l’obra “Minerva al país de les meravelles”
Ricard Ocaña Escudé u X. Pujol, amb “No em toquis les pestanyes”
Ferran Salas i Ignasi Roviró amb “Viento de agua”
Alas i Aditi amb “Wonderland”
Disseny catàleg: Quim i Natàlia González



Alas i Aditi, “Wonderland”


Carme Cobo i Isa Basset, “La calma respira al peu del mar”

Ramon i Joan Jutglar, “Guixosambrats”

Manel G. i Pere Relats, “El jardí de l’Isa Basset”





EXPOSICIÓ ANTERIOR

 






















Fa il·lusió que trenta anys després d’haver exposat de forma individual al Palau dels Comtes de Centelles, l’artista Josep Vernedas torni a exposar al municipi de forma individual al Centre d’art el Marçó vell. Els centellencs, en el transcurs d’aquests anys, han pogut gaudir de la seva obra, ja que ha estat seleccionat en diferents ocasions pel Premi Centelles fins al punt que ha rebut mencions honorífiques els anys 1993 i 2016. S’ha de destacar que la seva obra, a part d’aquests reconeixements locals, també estan acompanyats de premis a la Sala Parés de Barcelona o a la ciutat d’Igualada, entre d’altres.

Analitzant la seva trajectòria pictòrica es pot concloure que ha tingut diferents etapes, dues clarament diferenciades als anys noranta i una de més recent. La seva formació artística s’inicia als anys vuitanta llicenciant-se en Belles Arts.

L’exposició “Animalades” recull la seva evolució al llarg dels anys. És una selecció d’obres pictòriques de l’artista combinant el realisme amb la imaginació que hi ha darrere de cada obra.

Com bé diu en Josep, al que considerem un centellenc d’adopció, tenim la sort de poder gaudir d’aquesta exposició que segur que ens entretindrà i distraurà.


JOSEP PARÉ

alcalde













Web Josep Vernedas >>

EXPOSICIÓ ANTERIOR

 














Enguany hem inaugurat la sala d’exposicions El Niu del Palau creant un nou espai on exposar i en un marc incomparable dins el Palau dels Comtes. Ho destaco perquè l’origen del Niu era un espai de trobada d’artistes locals als anys seixanta i que evidencia el pòsit cultural de Centelles i al llarg d’aquests mesos hem pogut gaudir amb les exposicions d’artistes com Josep Musach, Jordi Sarrate o Pere Relats. Amb el temps, estic convençut, que aquesta llista s’ampliarà amb les persones que any rere any participen a la Mostra d’Artistes Locals i que deixen constància de la varietat d’estils, tècniques i l’evolució i formació d’aquests artistes.

Des de l’Ajuntament, conjuntament amb la Comissió del Centre d’art el Marçó vell, vetllem perquè la Mostra es pugui exposar al Centre d’art per donar valor a les obres exposades ja que la programació anual del Centre permet visualitzar obres i artistes reconeguts i és la manera de valorar les persones que feu possible aquesta Mostra. 

Finalment, i no menys important, la Mostra es pot veure els dies de Nadal amb l’objectiu que es pugui visitar amb la família. Tradicionalment són dies de trobada i enguany, que aquestes festes seran diferents, el que no podrem compartir al voltant d’una taula o a les llars familiars per sort ho podrem seguir gaudint en espais culturals on mostrarem orgullosos els treballs fets.

Josep Paré Aregall 

Alcalde




























EXPOSICIÓ ANTERIOR

 


























Inés de Haro

Inés de Haro va guanyar el premi de l’any 2019 amb un quadre que va sorprendre el jurat i el públic tant pels seus acabats com per la seva qualitat i en definitiva pel que transmet la seva obra. Una obra de la qual podem gaudir en aquesta exposició i que sorprèn com ja apuntava el quadre mencionat anteriorment.

El context actual ens ha obligat a replantejar activitats com n’és exemple posposar la inauguració d’aquesta exposició prevista pel juny d’enguany però també de les relacions socials. Precisament l’obra de l’artista també evoca i posa de relleu aquesta interacció social i la plasma amb color i expressivitat.

En altres moments ja he esmentat que la cultura és un llenguatge, ara més que mai l’hem de reivindicar i posar en valor sense oblidar tot el que ens ha aportat i transmès durant el confinament que ens precedeix.

Centelles té un premi de pintura que associa el nom del municipi a la cultura gràcies al prestigi que aquest certamen ha adquirit al llarg dels anys y de los artistas que han participado como Inés de Haro, es un ejemplo. Aprovecho para desearle mucha suerte y agradecerle su participación que permite a nuestro pueblo disfrutar de su obra.

Josep Paré Aregall 

Alcalde



1

El artista Gerhard Richter afirma que hablar de pintura no es sólo difícil, sino imposible. La pintura es otra forma de pensar que difícilmente comunica lo que el lenguaje es capaz de comunicar.

Las imágenes que podemos contemplar en la exposición de Inés de Haro titulada “1” nos sorprenden en diferentes aspectos. En un primer lugar, por la ausencia y la austeridad del color. Deliberadamente la artista nos muestra, sin mayor artificio, una imagen detenida y obtenida de una observación cotidiana, fuera de detalles cromáticos que nos distraigan de lo esencial de las personas que fugazmente atraviesan su campo visual. En una segunda lectura, las actitudes que presentan sus personajes son directas, sin triquiñuelas ni maniobras que nos lleven al tan acostumbrado engaño a través del posado. Al espectador lo sitúa frente a la obra para que éste la complete.
Las personas son sus propios personajes sin artificio ni impostura.

Inés de Haro propicia, a través de su obra, la reflexión abierta sobre el presente. Nos muestra el momento actual en el que vivimos, invitándonos a completar nuestra propia visión de la sociedad. Nos enseña fragmentos de distintos lugares del mundo por donde viaja, buscando siempre una actitud íntima y sencilla de sus protagonistas.
Podríamos pensar en una mirada furtiva que nos detiene a observar con demora, con pausa, para aprehender detalles que nos hagan abrir narrativas a través de las imágenes.
La observación detenida y, al mismo tiempo, fugaz que elabora la artista nos traslada a la esencia, deshace los ruidos periféricos con la presencia del blanco para crear, a través del silencio, una poética personal reveladora.

Inés de Haro tiene un mundo interior y una mirada nueva que nos muestra con sinceridad. Seguro que esta exposición les sorprende igual que a mí.


Victoria Sánchez Giner

Decana de la facultad de Bellas Artes de la Universidad de Murcia