EXPOSICIÓ ACTUAL

 



De petit solia passar força estones a l'estudi del meu pare, entretenint-me amb les andròmines que hi havia per allà, l'atrezzo, els decorats o simplement amb la màquina d'escriure. Poca atenció posava a les fotografies que ell feia, principalment de mobiliari, roba de llit i coses per l'estil. Sovint, els clients em preguntaven: "I què, de gran seràs fotògraf com el teu pare?", al que jo responia tot convençut que no. Potser la meva resposta hauria estat diferent si hagués sabut que, anys abans de dedicar-se a fer aquelles avorrides fotos, el meu pare fotografiava curses de Fórmula 1, artistes, músics... i tot allò que realment l'apassionava però que, malauradament, no era prou rendible com per mantenir una família. Diuen que la vida és qüestió de prioritats i el meu pare les va tenir clares.

Curiosament, amb el pas dels anys, jo mateix em vaig fer aficionat a la fotografia, i ara com a tal, veient per primera vegada aquest material, he descobert un fotògraf molt diferent del que coneixia. I m'alegra moltíssim que per fi tothom pugui descobrir-lo.

Marc Puvill Alemany













Em ve a la memòria el record de fa uns anys, de quant era adolescent.

Estava estudiant música i ja començava a tocar la bateria quan va venir a viure a Centelles un fotògraf, en Pep.

Durant una curta temporada vam ser veïns, i clar, de seguida ens va unir la música. En Pep havia tocat la bateria!

Ell, amb la simpatia que el caracteritza, m’explicava anècdotes de quant tocava amb en Pi de la Serra ho acompanyava al Tete als concerts; em parlava de noms que a mi em sonaven però en aquells moments em queien lluny. No obstant al cap d’un temps vaig prendre consciència que en Pep va formar part d’una generació i un moment d’ebullició cultural molt potent al nostre país, i no tantsols això, si no que a través de la seva càmera n’ha deixat constància.

 Per a mi, recórrer l‘exposició i observar aquestes instantànies no només és apropar-me una mica més a aquest llegat històric i cultural si no que és, en essència, apropar-mi des de la visió més personal i íntima d’en Pep, la qual cosa la fa més especial.

David Viñolas – músic




Tríptic exposició >>>

EXPOSICIÓ ANTERIOR

 
























El procés de creació comença amb la recerca de fotografies publicades a la premsa. Notícies tràgiques i traumàtiques que mostren escenaris de vulnerabilitat i dolor, on les vides humanes corren perill. Esdeveniments que suposen canvis d'escenari bruscos, on la quotidianitat es veu alterada de forma sobtada. La fotografia seleccionada es transforma al taller a través d’un procés minuciós i ritual. El resultat ofereix una nova estètica que perdurarà en el temps a través de la pell de dibuix, gravat o aquarel·la. Una transformació aparentment innocent que conté una gran càrrega tràgica. 

Les representacions d'un atemptat, un bombardeig o un desastre produït per causes naturals inspiren un procés creatiu d'anàlisi i exploració a través de les línies, les formes i el color. Una mirada atenta i sanadora que persegueix donar la volta a l'efímera temporalitat d'aquestes imatges i potser també unir-se al dolor i al trauma.  

Un treball que de forma silenciosa ens recorda el patiment de la vida, i per al qual els versos de dol i bellesa de l’escriptora romanesa Angela Marinescu (1941-2023) ens regalen una frase inoblidable: conec el patiment que no conec.  




















Web de l'artista >>>

EXPOSICIÓ ANTERIOR






 Arbres i boira, còdols, tiges, fulles...natura en definitiva. 
M’interessa tant la natura en conjunt com els petits detalls que observo mentre em passejo per un entorn sovint ben proper, i d’aquesta plaent activitat de mirar sense presses, en destrio aquells elements amb els que després treballo.
Mirar, passejar, sentir-me part del paisatge amb el que estableixo un forts vincles que em connecten no només amb els llocs sinó també amb les persones que els habiten, és el que ha centrat sempre la meva recerca artística. Buscar una manera personal de plasmar allò que m’ha commogut i atrapat de la natura és una dèria antiga que, pel que sembla, no considero encara esgotada, és el que impulsa el meu treball plàstic que s’acaba d’arrodonir quan com ara, tinc l’oportunitat que agraeixo molt, de mostrar i compartir els resultats.
Diu David Hockney que cal mirar de veritat per apreciar la bellesa que hi ha en tot i també que si dediques una mica més de temps a mirar alguna cosa, pot ser que vegis més del que aparentment mostra.
Una part de l’exposició són obres fetes fa més temps a partir de petits detalls de natura i en color i la resta, més recents, la conformen temes de boira pintats amb aquarel·la de tonalitats grises,  paisatges dibuixats amb llapis de grafit i una sèrie de branques d’hivern feta amb acrílic i llapis sobre fusta. La intenció que hi ha al darrera d’aquests temes sense color és reduir al mínim els recursos plàstics i explorar les possibilitats no només de representar, sinó també d’expressar i transmetre les sensacions que la natura em produeix. 
Més enllà d’una experiència estètica personal busco establir connexions amb l’espectador, destacant aspectes de l’entorn que a mi m’han atrapat i convidant a reflexionar sobre la riquesa material i formal del que ens envolta i que ens cal preservar.
Imma Parés

EXPOSICIÓ ANTERIOR



Nadal cultural a Centelles

Fer l'escrit dels Artistes Locals em fa una il·lusió especial. Sempre ho dic, però pocs dies abans que comencin les festes nadalenques i en el marc de la Fira de la Tòfona poder inaugurar aquesta exposició col·lectiva fa molta il·lusió. Sobretot perquè m'imagino els familiars i amics dels artistes, abans o després de les trobades visitant l'exposició. Uns comentaris extrapolables a moltes altres llars que després de visitar el Centre els hi farà il·lusió compartir-ho. Compartir des del respecte i l'estima el goig de veure veïns i veïnes del municipi que fan el gest amb coratge d'exposar i compartir el seu treball i ens donen l'oportunitat de sentir-nos orgullosos com a poble, del seu treball, la valentia d'exposar-lo i la generositat de compartir-lo.

Posar en valor les paraules il·lusió, compartir, generositat i estima en dies nadalencs segurament no ens sorprendrà, però fer-ho en un marc d'exposició artística col·lectiva ho fa especial i, segurament, per aquest motiu més important. Uns valors que com a societat els hem de reivindicar i vull destacar les famílies que els transmeten així com aquelles famílies que avui exposen conjuntament. Destacant els germans Roma, les germanes Vernedas amb el seu pare i també la família Musach que hi exposen tres generacions. Destacar, de la mateixa manera, tots aquells artistes que formats o formant-se a l'Escola d'Art comparteixen la seva obra amb els seus mestres. Professionals de referència que contribueixen o han contribuït a formar en les diferents disciplines i tècniques exposades.

La varietat de les tècniques utilitzades ens permeten gaudir des de l'escultura, la fotografia, la pintura, el dibuix, la forja, la ceràmica, el mosaic o el gravat; amb obres majoritàriament figuratives. Obres que ens permeten connectar amb les exposicions que hem vist al llarg de l'any al Centre i en espais propers i que podrem continuar veient. Un agraïment molt sincer a totes les persones que feu possible aquesta connexió cultural a través d'exposicions, als que ho feu a través d'aquesta col·lectiva o d'altres mostres culturals i gràcies a totes les persones que a través del voluntariat contribuïu a què Centelles tingui màgia i un exemple el Centre d'art el Marçó vell i la seva comissió.

Bones Festes, feliç Any Nou i un bon Nadal cultural a Centelles!


Josep Paré Aregall

Alcalde


 


EXPOSICIÓ ANTERIOR





















MUDA

“La pintura és el llenguatge de la pèrdua. Es raspen capes de pintura una i altra vegada, es reconstrueix i es perd de nou. A l’esperança li segueix el desànim i després l’esperança. Es pot elaborar el buit d’una pèrdua per mitjà d’aquest procés de pintar, que s’estructura per sobre de tot, al voltant de la pèrdua?”.

Celia Paul. Autorretrato.


Un dels avantatges de fer una mudança és que no hi ha pam de casa que quedi lliure de ser revisat, recol·locat o eliminat. Si qui fa la muda és artista plàstic els pams, racons i raconets es multipliquen fins a l’infinit.

Aquesta (re)moguda física, mental i emocional, també m’ha permès revisar l’obra feta fins ara, retrobant-me amb peces que tenia oblidades. Observo una sèrie d’elements gràfics, formes, tècniques, materials, gestos, colors… que es van repetint al llarg dels anys i que han anat construint el meu univers simbòlic.

Alhora, una de les temàtiques que emergeix amb certa periodicitat és precisament la MUDA que, segons un moment vital concret -personal o social-, adapta un o altre significat que té la paraula i, en conseqüència, la representació plàstica també varia:

MUDA, de silencis provocats per la incapacitat de parlar;

MUDA, que no té so, com el dibuix i la pintura;

MUDA, allò que existeix però no pots explicar;

MUDA, com el que experimenten alguns animals i també els arbres, canviant o renovant la ploma, el pèl, la pell, les banyes, l’escorça. Mudar per seguir vivint;

MUDA, acció de canviar-nos de roba, per bruta, vella o per celebrar quelcom. Renovació;

MUDA, de mudança. Física, mental o emocional.

La diversitat de peces escollides per a aquesta mostra van de finals dels anys 80 fins ara. Sense respectar un ordre cronològic, natura i paisatges interiors, silencis i grumolls, traços, mudes i llibres muts, dibuixos a cegues… s'entrellacen entre elles cosint un fil de silencis.

Agraeixo l’oportunitat que el Marçó Vell m’ha donat, fent de la MUDA, revisió i tancament (o no) d’etapa.

Marina Berdalet i Andrés

 

Web de l'artista >>>










EXPOSICIÓ ANTERIOR



Un any més, coincidint amb la Festa Major d'estiu es fa entrega del Premi Centelles, un premi consolidat a la vila i que, amb més de vuitanta anys d'història, és un referent a Catalunya i a l'Estat. L'exemple són els més de 150 artistes que hi han optat i els mateixos finalistes, amb la seva procedència.
Vull posar en valor la importància per Centelles de disposar del Centre que acull l'exposició, que acollirà també la de la guanyadora l'any vinent i que, permet veure una mostra de les obres guanyadores dels últims anys. Un equipament que es dinamitza i es consolida gràcies a la Comissió, i a les seves aportacions, i que contribueix a vincular la vila amb la cultura. Un vincle extrapolable al jurat. Un any més, un jurat plural, divers i que, any rere any, es renova i canvia, cosa que garanteix que, amb les seves deliberacions, les obres seleccionades representin l'avantguarda cultural.
 Vull agrair a Jordi Vilarrodà i Anna González que novament n'hagin format part i valorar molt positivament la participació de Dani Font, Pere Pedrals i Cristina Requena, persones que amb la seva trajectòria professional i els projectes que lideren o impulsen són un referent de la dinamització cultural i de posar en valor el patrimoni i la seva exposició.
Vull acabar felicitant a tots els centellencs i centellenques que han participat en el certamen. Encara que enguany no els veiem exposats, molts d'ells han passat diverses fases, cosa que confirma la seva vàlua i la dificultat d'acabar obtenint el premi o ser finalment amb els quadres seleccionats a l'exposició. Vull agrair a totes les persones del municipi que permeten que aquest premi sigui una realitat.
Finalment, vull felicitar Kihong Chung i Kassidy Alane Goins pel seu reconeixement honorífic i perquè els seus orígens evidencien la internacionalitat del premi i la globalitat del món en el que vivim. I vull felicitar també Glòria Giménez Carrillo per haver aconseguit el premi. Destacar, el seu treball al voltant del Vallès, un referent per a tots nosaltres, des del Centre Roca Umbert i tot el cercle artístic. L'art i la cultura també han de servir per fer crítica social i la seva obra vinculada a la sèrie de llocs peculiars ens connecta amb moments recents de la COVID, la solitud, la protecció... i ens ha de fer reflexionar com a societat connectada i globalitzada, ja que la solitud i la individualitat continua present entre nosaltres. Aquests dies de Festa Major, són dies per compartir i reflexionar; i l’obra guanyadora, precisament ens anima a poder fer aquest exercici de reflexió personal.
Bona Festa Major a tots i totes i llarga vida al Premi Centelles de Pintura.

Josep Paré Aregall
Alcalde




















PREMI CENTELLES 2023

20200410 Hart Island after John Minchillo

Llapis aquarel·lable i típex sobre impressió litopoliester.
De Glòria Giménez Carrillo de La Roca del Vallès.


Catàleg 2023 >>>


 

EXPOSICIÓ ANTERIOR




Centelles il·lustrat és una exposició amb un clar objectiu: donar visibilitat a una de les disciplines artístiques que històricament ha estat considerada art menor, però que últimament està guanyant terreny i adeptes, la il·lustració. Definit com el mitjà de comunicació que a través d’una imatge ens transmet un missatge, i no forçossament acompanyat de text.
Hem fet recerca de les persones que s’hi dediquen al nostre municipi, algunes popularment conegudes aquí, i d’altres amb publicacions lluny de casa nostra.
Luís Sardà i Joan Puig (Júnior) són el clar exemple d’aquelles persones conegudes, fruit dels seus nombrosos treballs i col·laboracions al poble, gairebé podem considerar-los els pioners.  
Una generació d’artistes formades dins el gènere de la il·lustració com Sara Serra, Laura Ramos i Judit Piella que treballen amb empenta i un estil propi molt definit, i Emma Martínez, que a més ha aconseguit convertir-ho en la seva professió. 
Laura Marsal ha transformat el dibuix en l’apèndix de la dansa i el teatre. i l’Alba Roca, ha sabut complementar la seva professió de mestre amb el món de la il·lustració. 
I per acabar, artistes com Alicia Mesas i Isaac Donaire que están al límit de la pintura o el dibuix i la il·lustració, i és que afortunadament avui en día les tècniques no son les que dominen, ho fa la idea del creador.

David Casals


 



EXPOSICIÓ ANTERIOR

 






















Ersília, és una ciutat imaginària que Italo Calvino descriu en el seu llibre “Les ciutats invisibles” Els habitants d’Ersília estan connectats a través de fils que teixeixen i estenen entre ells. Aquesta ciutat imaginària ens fa reflexionar sobre els vincles que establim els humans entre nosaltres i amb el nostre entorn, i com aquests lligams són fràgils i vulnerables com la vida mateixa. Els fils que ens uneixen poden ser ferms i gruixuts o delicats i prims. Uns fils que esdevenen xarxes; que sovint s’esquincen, es trenquen, es desfilen.Vivim temps distòpics on superficialitat, incertesa, ansietat, por, són presents en el dia a dia. La utopia ja no hi té cabuda, ha esdevingut una utopia utòpica. La mostra reflexiona sobre el valor dels lligams humans en un món cada vegada més fragmentat, i sobre com aquests lligams poden ser la clau per a una societat més justa i equitativa. És una invitació a redescobrir les nostres connexions amb el món que ens envolta (i del qual formem part) i a teixir nous fils per crear xarxes més sòlides i resilients per a una millor connectivitat entre humanitat i natura.

L’exposició és una selecció d’obres realitzades des del 2020 fins a l’actualitat. Està formada per diferents elements: el projecte Utopia, intervenció participativa duta a terme el maig del 2020 amb un grup d’adolescents; una sèrie de fotografies on l’obra artística dialoga amb el paisatge, concretament amb el turó del Puigsagordi, creant una simbiosi entre art i natura; i una mostra d’obra pictòrica, les “xilomatrius”, on a partir d’una tècnica de gravat com és la xilografia, la matriu de fusta ja esdevé l’obra definitiva.En conjunt, una producció artística que il·lustra el nexe entre els humans i el paisatge que ens acull. Com a part integrant d’aquest cosmos, la bellesa ens humanitza. Tal com diu Ramon Trecet: buscad la belleza, es la única protesta que merece la pena en este asqueroso mundo.Eulàlia Llopart




























EXPOSICIÓ ANTERIOR

 






















He tingut la sort de llegir i gaudir del llibre Poblenou: La memòria pintada de Neus Martín Royo, editat el passat setembre amb motiu d'exposar la seva obra al barri que l'ha vist créixer i que ella ha sabut immortalitzar. A través de la seva obra molts centellencs i centellenques connectarem amb records del passat industrial de la nostra vila o de records que ens traslladaran a places, carrers o esdeveniments del Poblenou de Barcelona. Alguns records recents com poden ser: el Palo Alto, caminar pel Passeig Marítim o vivències a la rambla del Poblenou. Sense anar més lluny i per evidenciar aquests vincles no fa molt vaig poder saludar a uns formatgers de Centelles mentre venien els seus productes en aquesta Rambla.

Parlar de la Neus és parlar del Premi Centelles on ha col·laborat de diferents maneres i entre aquestes fent de jurat. També destacar el seu vincle amb l'artista Francesc Artigau, implicat amb el Centre d'art el Marçó vell i el nostre poble i mencionar la importància d'exposar a la sala Parés que la va unir amb l'artista local David Casals. En definitiva una llarga trajectòria, amb exposicions individuals i col·lectives, que s'ha anat consolidant des de final dels anys vuitanta.

Finalment, i parafrasejant a Joan Carles Luque: "l'obra pictòrica de la Neus (...) és la imatge d'un moment, l'instant copsat amb color" perquè com escriu Sergio Vila-Sanjuan a La Vanguardia el seu treball pictòric plasma panorames i racons a través del realisme d'avantguarda. Un estil que el podem descobrir en aquesta exposició o a través de la formació que exerceix en el seu taller del Poble Nou.

Josep Paré Aregall

Alcalde

Catàleg >>>

Web Neus Matín Royo >>>



EXPOSICIÓ ANTERIOR

 






















Què ens vol dir aquell que ens mira i què entenem nosaltres del que veiem?

Per a mi, atrapar-ne el significat i expressar-lo sense artificis, utilitzant la paraula o la imatge justa, era un repte, fins i tot un risc, que es va convertir en una feina engrescadora.

Aquest repte va ser el punt de partida d’un camí pel què he transitat durant un quant temps. La recerca de possibilitats i solucions m’ha anat proposant tècniques que he utilitzat per obtenir els resultats que buscava. Amb ells a les mans, he seguit escodrinyant, tractant de comprendre, a fi i efecte d’expressar tot el que percebia.

Aquesta exposició vol ser una mostra d’aquests recorreguts i d’algunes de les respostes a què m’han dut. No sé si es corresponen ben bé amb el que, en el seu moment, volia comunicar, però el que sí puc dir és que, per a mi, han estat tant enriquidores com m’agradaria que ho fossin per vosaltres.    

Neus Gòrriz

















EXPOSICIÓ ANTERIOR

 






















Un poble amb art

Aquest any 2022 a través del Centre d’Art el Marçó Vell i d’El Niu del Palau hem pogut gaudir de diverses exposicions d’artistes locals. Ho vull destacar perquè evidencia, com ja he destacat en diferents moments, la vitalitat que tenim com a poble i d’una forma molt especial les sinergies culturals que existeixen i que s’han anat creant al llarg dels anys. I no menys important vull destacar la vàlua dels artistes que ens mostren el seu art, especialment els que ho fan de forma individual, però també els que ho fan col·lectivament. Aquesta exposició n’és un gran exemple.

Fa pocs dies hem vist la mostra de l’Aleix Mataró. Començàvem l’any amb Joan Subirà i Miquel Roma, seguíem amb Josep Musach i David Casals abans de l’estiu, i teníem la grata sorpresa del Premi Centelles per a l’artista local Eulàlia Llopart. Són exemples locals, però si miréssim exposicions que s’han fet a la comarca o al país també hi trobaríem artistes del nostre municipi o que hi estan vinculats. Vull destacar que tot aquest pòsit cultural és possible per haver donat suport a la formació artística i haver potenciat l’escola de dibuix que ha anat evolucionant fins al que és actualment, una escola d’art. Entre els seus fruits, hi ha els treballs que aquí podem veure.

Acabo amb un agraïment molt sincer a totes les persones que feu possible aquesta exposició, amb un record als artistes que ja no hi són i un reconeixement a tothom que contribueix en aquesta difusió artística. Una menció especial a l’artista Tere Roma perquè l’any vinent farà 25 anys que il·lustra els calendaris de l’Ajuntament de Centelles. Disculpin que ho personalitzi, però crec que és un exemple extrapolable d’altruisme i compromís amb la vila a través de l’educació i l’art. Finalment, com que aquests dies molts de vostès compartiran aquesta exposició amb familiars, amics i coneguts en els dies festius que ens esperen, de tot cor els desitjo unes bones festes.

Josep Paré Aregall

Alcalde




   





EXPOSICIÓ ANTERIOR

 



El Premi Centelles de Pintura ve de lluny, ve de 80 anys enrere. I m’afegeixo amb molt de gust a aquest aniversari per dos motius: en primer lloc, perquè promou els artistes plàstics del nostre país; en segon lloc, perquè acosta aquest art a la ciutadania.

Les imatges són la matèria prima de totes les arts plàstiques i visuals: del dibuix a pintura; de la fotografia al videoart; de l’escultura a les instal·lacions. Les imatges neixen de l’acte de veure. El pintor, però, més que veure, mira. I mirar és l’acte de triar, com tan bé ha escrit John Berger, el pensador i escriptor que més ens ha ensenyat a mirar l’art de la pintura.

No hi fa res que els artistes siguin amateurs o professionals; inèdits o reconeguts: tots tenen un comú denominador que és que la pintura trasllada amb emoció i llibertat les imatges d’allò que veuen, ja siguin en forma d’objectes o d’idees. I no oblidem que l’acció de veure es anterior a la paraula. 

La pintura continua viva entre nosaltres. Els premis conformen espais per difondre-la, espais on els artistes la puguin fer arribar als homes i dones. El Premi Centelles és un exemple tangible d’això, en haver procurat un museu municipal per mostrar el patrimoni pictòric que des d’inicis dels anys 70 ha anat creant.

L’Ajuntament de Centelles m’ha explicat que la iniciativa del Premi Centelles va sorgir l’any 1943, primer com a Mostra de Pintura, i que, a partir de l’any 1954, va comptar amb un jurat i amb un guardó en metàl·lic. Aquestes sinèrgies creades per incentivar la cultura pictòrica entre els seus aficionats van anar-se ampliant i, l’any 1960, els impulsors el van convertir en concurs de pintura ràpida.

A partir de 1967, coincidint amb el 25è aniversari del premi, es va tornar a la fórmula estricta de concurs de pintura. L’any 1973, es va acordar recollir part de les obres per crear el museu. Amb els anys, en va desaparèixer la temàtica local fins que a finals dels anys 80 es va crear un premi únic amb més dotació econòmica. 

L’any 2004 es va inaugurar el Centre d’Art el Marçó Vell, que va esdevenir la seu permanent de les obres guanyadores del concurs.

Després d’aquest repàs, només em resta felicitar els organitzadors per mantenir viu el premi més antic de pintura lliure de Catalunya i desitjar-los que en pugui complir molts més.

Miquel Iceta i Llorens
Ministre de Cultura i Esport



80 anys pintant la nostra cultura des de Centelles

Per mi és tot un honor dedicar aquestes línies d’agraïment a totes les persones que, des de l’any 1943, heu invertit esforços en l’organització del concurs de pintura Premi Centelles, el certamen més antic de pintura lliure de Catalunya. Són vuitanta anys pintant la cultura des de casa nostra, amb passió per una disciplina artística de la qual en sou degans.

La pintura és la forma artística d’expressió visual que ens permet connectar de manera automàtica els mons que imaginen els i les artistes. A través de les formes, les composicions, els cànons, les textures, la profunditat, els colors i totes les aplicacions possibles, podem comprendre la realitat i la seva història des d’una perspectiva polièdrica i crítica; creant referents que ens cohesionen com a societat i ens fan més lliures.

El vostre és un exemple del tipus de cultura de proximitat que defensem, i que podem construir des dels pobles. Vau néixer com una mostra de pintura d’artistes locals, i vau créixer i evolucionar fins a bastir, amb esforç i perseverança, un dels concursos més estimats. 

Vull acabar agraint-vos de nou aquesta contribució entusiasta que feu al país des de Centelles. Amb el vostre exemple ens ajudeu a dissenyar i projectar un país dinàmic, singular, atractiu, proper i càlid, i us ho agreixo profundament.

L’enhorabona per aquests vuitanta anys,

I per molts anys més!

Natàlia Garriga Ibáñez
Consellera de Cultura



Enguany entreguem un premi molt especial, ja que som el municipi que té l’orgull de tenir el premi de pintura lliure més antic de Catalunya. Efectivament, el premi es reafirma i consolida arribant amb vitalitat a la 80a edició, amb prop de 180 artistes que hi han optat. Després dels processos selectius corresponents, tindrem el plaer de visualitzar una vintena d'obres amb els premis i accèssits corresponents.

Un any més podem parlar del prestigi del premi per la diversitat de procedències de les obres, amb una clara consolidació d’artistes d’arreu de l’Estat i del conjunt del país, sense obviar els artistes locals que any rere any també opten per buscar-hi un reconeixement. Enguany vull felicitar especialment l’artista local, Josep Vernedas, seleccionat per a la mostra final i evidentment també l’artista local Eulàlia Llopart perquè els últims mesos ha obtingut un gran ressò, ha iniciat projectes i ha exposat en diferents mostres que amb el Premi de Centelles evidencien la seva maduresa artística i la seva vàlua creativa. La més sincera enhorabona per aquest reconeixement al seu treball i per contribuir a donar a conèixer Centelles des de l’activisme cultural.

En moltes ocasions he mostrat l’orgull que sento que la nostra població doni suport a les diverses activitats culturals que es creen i als artistes, els quals, ja siguin de Centelles o hi resideixin, donen a conèixer la vila a través de la seva professió i/o vocació. Així mateix, també vull expressar el meu orgull pel fet que plantegem les diferents iniciatives socials amb valors ferms, que ens han conduït, per exemple, a haver optat per un jurat format només per dones per reforçar la importància de la dona en el món en el qual vivim i també en les iniciatives socials, educatives i culturals que contribueixen a difondre la cultura en general. M’agrada destacar el jurat perquè una particularitat del premi és que el jurat any rere any canvia, essent un reflex de la societat canviant en la qual vivim.

Finalment, vull expressar el meu agraïment a totes les persones que al llarg d’aquests anys han fet possible que el premi es mantingués i felicitar els seleccionats.

Josep Paré Aregall
Alcalde

CATÀLEG PREMI CENTELLES 2022 >>>>



EXPOSICIÓ ANTERIOR

 




Intempèrie

Aquesta és una sèrie de pintures que es va iniciar al 2020 i que encara continua oberta.

És tracta d’una exploració del paisatge portat a un límit, on el color i la llum són protagonistes.

La tria d’un tema era primordial per a sustentar aquesta nova sèrie de quadres per la senzilla raó que l’obra havia de ser capaç de generar un llenguatge que sostingués la creació i que no s’esgotés ràpidament.

El transfons d’aquests quadres és una certa arquitectura. Sempre he sentit un gran interès per aquesta disciplina i per la forma en què afecta a l’ésser humà en diferents aspectes però aquí l’arquitectura ha sigut reduïda formalment a un nivell d’arquetipus, la forma més bàsica per la qual podem identificar una construcció humana.

A partir d’aquí s’estableix un joc entre la forma i la seva relació amb el fons o espai pictòric. Aquest ordenament rigorós de la composició té a veure amb allò buit i allò ple. O també, l’espai natural i l’espai  humà; de com un és ocupat per l’altre i de com aquest recupera el seu  estatus primigeni. Espai inert i espai actiu. 

Tot mitjançant el llenguatge de la pintura, de com el fons invaeix la forma i la forma sobreviu sostinguda per allò que la defineix.

L’ús del color és determinant en aquestes pintures. No s’hi fa un ús al·lusiu a la realitat, és un color mental i interior encara que pugui al·ludir a una idea de paisatge.

Aquest color té una voluntat de transfigurar-se en llum. D’aquesta manera es potencia l’ aspecte metafísic de les pintures.

El ritme i la repetició són aspectes importants de la forma. El ritme dintre de la composició i la impossibilitat que les formes siguin iguals, volent ser idèntiques, són una al·lusió irònica a la voluntat de perfecció que sempre ha perseguit la creació humana i de la constant carrera tecnològica en la qual ens trobem immersos.

Jordi Vila Llàcer




Celobert. Acrílic sobre tela. 100 x 73 cm. 2021






Suma. Acrílic sobre tela. 81 x 100 cm. 2021







EXPOSICIÓ ANTERIOR

 




Conxa Sisquella i Planas (1920-1996), neix a Centelles on vivia la seva família. El pare, Antoni Sisquella, era enginyer de la Central Elèctrica Estabanell, havia projectat els plànols de alta tensió de tot el Vallès Oriental.

Als anys 1930, Conxa es trasllada a la Garriga, on passa la infància i la joventut. Molt interessada per la pintura i el dibuix, comença a formar-se, primer de la mà del seu oncle, el pintor Alfred Sisquella, desprès amb el professor Alsina i als anys 1940 estudia Belles Arts a Barcelona.

L’obra de Conxa Sisquella comprèn una trajectòria de més de mig segle de durada, on passa per diferents etapes creatives, destacant en totes elles la recerca plàstica i l’experimentació. Parteix d’una figuració no acadèmica des d’on evoluciona cap a l’abstracció. Ha exposat tant a Espanya com a l’estranger: França, Itàlia, Alemanya, Suïssa, Anglaterra així com als EEUU i al Japó.

Casada amb el pintor Francesc Fornells-Pla, tots dos van crear la Fundació que porta els seus noms, a la Garriga, amb l’objectiu de difondre la seva obra, potenciar l’art contemporani i sobretot la pedagogia de l’art. Actualment, la memòria i difusió del llegat dels dos artistes, és custodiada des del Patronat de la Fundació.












Fundació Fornells-Pla i Conxa Sisquella de la Garriga


EXPOSICIÓ ANTERIOR

 


Centelles i la pintura de Josep Musach Bellver

Pel febrer del 2020 inauguràvem el Niu del Palau, i ho fèiem amb una exposició molt especial de Josep Musach. Iniciàvem una nova etapa amb la il·lusió que fos al Palau i alhora amb la de crear un nou espai expositiu al municipi de la mà d’un artista que, per la seva vàlua i la seva implicació en fomentar la cultura i la pintura a la vila, era la persona idònia. Poc ens podíem imaginar que pocs dies després aquest espai quedaria tancat uns mesos a causa d’una pandèmia mundial.

Enguany, coincidint amb el norantè aniversari de l’artista, amb prop de vuitanta anys pintant, podem gaudir d’una nova exposició. Unes obres creades al llarg dels últims dos anys en què evoca la pandèmia i com aquesta l’ha influït. Unes obres ben diferents entre si però amb l’element comú i nexe d’unió de la presència de la Covid i els seus efectes en el paisatge i les persones, sempre tan presents en la trajectòria pictòrica d’en Josep.

L’exposició: ”Obra recent“ evidencia la vitalitat d’un artista que a través de diferents facetes socials i culturals ha contribuït a difondre Centelles. En seria exemple la seva formació a Barcelona, on va establir vincles amb artistes de la seva època i que ens han permès comptar amb la seva presència aportant prestigi en el jurat del Premi Centelles. Un premi que forma part del seu palmarès igual que hem de destacar les diferents exposicions fetes a Catalunya, Espanya i Europa. El Centre d’Art el Marçó Vell, que acull aquesta obra, també és fruit de la seva perseverança i tenacitat: no podem obviar la seva influència en la formació que a dia d’avui ens permet disposar d’una escola d’art i nous artistes reconeguts que segueixen la seva petja. Una herència també present amb l’empresa Musach, reconeguda per la seva capacitat de restaurar i pintar. En definitiva, un pòsit molt extens, però amb dos elements comuns: Centelles i la pintura.

Josep Paré Aregall

Alcalde

















Preocupacions

Estem passant per un temps d’incerteses i crisis de tota mena. Només ens faltava la pandèmia. Amb aquest panorama és normal que l’ànima d’artistes com en Josep Musach (Centelles, 1932) es preocupin i trobin a través de la pintura una sortida.

No serà aquí on desvetllarem la interpretació de la sèrie de pintures que es mostren per primera vegada al públic. En Musach és molt gelós de donar pistes i compartim amb ell que sigui cadascú qui es faci la seva interpretació.

Només subratllarem que les pintures són filles del treball diari dels darrers mesos, amb tots els ingredients que s’hi ha donat. Veureu senyals i símbols que es repeteixen, que ens parlen d’un tipus de sensacions i emocions, més aviat tirant cap a la desesperació. També podem indicar un fet biogràfic important, en forma de pèrdua de companys de vida. Canvis, pors, preocupacions, adaptació.

En Musach no ho diu, però també copsem espai per l’esperança. O més ben dit, la força de la Naturalesa que, potser ja passa de les nostres complicacions, i se’ns acabarà menjant a tots. Això també crec que hi és en la seva nova pintura.

També podem subratllar que la nova col·lecció pictòrica del Musach, ens trasllada cap a terrenys visualment diferents. Hi ha algunes teles més realistes, del tipus que coneixíem d’abans, del pintor. Però una part important del nou treball es construeix amb estructures abstractes i formes de la natura –brancatges, fulles, etc- que originen xarxes, teixits o barreres, més filles de la imaginació que de l’observació. També hi ha un canvi en la paleta de colors.

En Musach arriba enguany als 90 anys. Però no és dels pintors que s’hagin enrocat en un estil continuista, sinó que surt de la zona de confort i cerca coses noves. Ell ens diu que depenent de l’humor i de l’estat d’ànim de cada dia, pinta i pinta “diferent”. Com si comencés de zero. A aquestes altures serà difícil desprendre’s de l’experiència de tants anys pintant, però hi ha la capacitat de deixar-se endur, amb llibertat i domini del medi. Les vivències de cada dia, la inventiva i també l’aprenentatge es sumen en el treball diari. Podríem establir lligams amb altres pintors, però crec que el més important és adonar-se de la capacitat de Josep Musach, de reinventar-se i donar resposta viva als seus neguits, de manera original i enriquidora.

Centelles, 16 de gener de 2022

Aleix Mataró Garriga

Crític i historiador de l’art


















L’OBRA RECENT DE JOSEP MUSACH BELLVER

El traç de l’artista Josep Musach Bellver es pot veure en una exposició de l’obra recent, la qual ha anat elaborant durant els últims temps i hi ha imprès una obra que expressa la seva visió del mon actual a través d’una teranyina en la que estem tots ficats i que no sabem quin és el camí de la sortida. Aquesta obra l’ha fet amb divuit quadres en els quals n’hi ha d’abstractes i altres de reflexius a través de com ell veu el mon i ho imprimeix en la seva obra.

Josep és una persona completa en el seu ofici i que li ve ja de família. És per això que ell va començar a aprendre millor el seu traç a través del dibuix i de la pintura. Per tant, juntament amb el seu germà i el seu pare eren un nucli compacte que abastava les diferents disciplines del mon del dibuix, la pintura i la restauració. I això ha anat perdurant al llarg dels anys. Òbviament ja ell com a única persona del conjunt familiar però que ha continuat amb el seu fill i el seu net.

Ell és una persona molt vinculada al municipi, que se l’estima moltíssim i que ha treballat en el camp de la pintura tota la seva vida, tant en l’aspecte artístic com en l’aspecte d’un pintor artesà. Ha estat una persona que ha sabut mantenir l’esperit d’aquest ofici al conjunt de la família, com a empresa pictòrica on continuen el seu fill i el seu net i com a artista, ja que la seva filla també va estudiar belles arts i dona classes a l’Institut Pere Barnils.

De família de pintors de parets, el seu pare era de Vic, va venir a Centelles, va aprendre l’ofici de pintor i després es va plantar per ell. Josep Musach també va tenir i ha tingut la voluntat d’aprendre i d’agafar el traç necessari per tal de pintar quadres i de fer una obra pictòrica important durant tot el llarg de la seva vida. Va començar anant a Barcelona a aprendre amb Nomasc Valls, amb el qual cada dissabte baixava per tal de continuar totes unes classes que li van servir òbviament per a agafar la part artística i el traç necessari per a poder desenvolupar el seu art. El seu germà, Ramon Musach, va anar a aprendre a Vic amb Torrents, el millor restaurador de la comarca, amb el qual va estar treballant quatre anys. Així tenien una empresa que abastava tot l’àmbit de la pintura i restauració, amb el pare que era molt bon pintor, un fill que platejava i restaurava amb productes naturals com pot ser l’or i l’altre, Josep Musach, que tenia la vessant pictòrica de quadres i de restauració. 

A més ha estat una persona molt vinculada en el mon artístic. El Premi de Pintura el va començar Josep Viñas Sabatés com un concurs de pintura ràpida local. Després es va començar a fer un premi de pintura ja de gent de la comarca i d’altres indrets, que en definitiva va ser el pòsit del que és ara el Premi Centelles de pintura. Josep Musach estava atent a tot aquest moviment fins que es va anar convertint, amb el pas dels anys, en l’ànima i persona cabdal perquè aquest premi sigui el que és. 

Ha estat la persona que ha mantingut la voluntat que aquest premi de pintura es mantingués i tirés endavant, fins al punt que es va vincular amb tots els poders locals per tal que això fos així. I amb persones com ell ha estat possible que aquest premi sigui un dels més antics del país i d’una qualitat artística important, perquè també va tenir la destresa d’anar a buscar com a jurat a persones del mon artístic i per tant any rere any portava pintors com poden ser Joan Abelló, Joanet Artigas, Francesc Artigau, Josep Lluís Pascual, Rafael Lozano Bartolozzi, entre molts d’altres. Enguany es farà la vuitantena edició del Premi Centelles.

Però hi ha un altre àmbit molt important que ha estat el de crear una escola de dibuix. L’escola va començar a finals del 1959 primers del 1960 a través de la idea de Francesc Pujol, que li va proposar fer de professor i ell d’una forma desinteressada va accedir-hi. Al llarg dels anys per aquesta escola hi ha passat moltíssima mainada i persones que al final han seguit estudiant belles arts, com per exemple David Casals o Aleix Mataró. Josep Musach va mantenir l’escola fins que el 1997 a la seva empresa tenien molta feina i va haver de decidir no continuar donant classes. Va agafar el relleu de l’escola primer Berta Noguer i després David Casals, antic alumne seu.

Per tant és una persona que ha marcat empremta al municipi i això ha contribuït d’una manera decisiva a pujar el nivell artístic i cultural nostre, fins al punt que darrera això en els governs municipals del moment es va crear el Centre d’Art el Marçó Vell, que va ser rehabilitar una casa de pagès per tal que fos un centre artístic en el qual es fan quatre o cinc exposicions durant l’any d’un alt nivell, així com es manté a la planta primera l’exposició dels guanyadors del Premi de pintura, perquè va tenir la idea que el quadre que guanyava es quedés com a dipòsit del municipi.

En definitiva estem davant d’una persona que no solament ha pintat cases, sinó que també s’ha dedicat a restaurar pintures d’esglésies i capelles de diversos llocs del país, com el retaule de l’església de Centelles, i pintures de cases pairals que en tenien un pòsit cultural a les parets i ell s’ha especialitzat en restaurar-les. De fet, el seu pare ja havia començat a fer alguna restauració, però el que havia fet molt eren plafons a les habitacions de matrimoni.

La seva aportació al municipi també ha sigut fent cartells i portades de publicacions com la del llibre de Festa Major d’estiu de 2013 on hi ha la il·lustració de can Pratmarsó. 

En conseqüència hem de dir que Josep Musach és un artista complert. És una persona que ha desenvolupat el mon de la pintura des de tots els àmbits, però amb una idea essencial, que és mantenir el pòsit cultural que això representa, i així ho ha fet i ha estat possible gràcies a la seva perseverança a l’empresa que té com a pintura, com a persona artística que té la capacitat intel·lectual per a fer-ho, i com a persona que vol i ha sabut oferir el millor d’ell per tal que tot allò que feia tingués un reeixit pòsit que prevalgués al llarg de la història. 

Ara que podem contemplar el seu art a través de l’exposició del Marçó Vell, s’ha de reconèixer que ell té cap a cent-cinquanta quadres venuts, els quals té documentat a qui els ha venut i l’any. I ara aquesta nova exposició reflecteix l’abstracte i cert realisme en diferents quadres. 

En aquesta exposició queda condensada la llarga trajectòria artística de Josep i en cada un dels quadres hi ha un element que els va unint entre tots i que ell ha fet a consciència, perquè en aquesta mostra es reflecteix el traç del dibuix, de la pintura i tots i cada un dels quadres manifesten una visió de teranyina en el qual tots estem ficats i que no sabem com hem de sortir. I el mèrit de l’exposició és en definitiva el d’una persona, d’una llarga vida, que ha fet del seu ofici la seva raó de ser, la seva raó d’interpretar i la seva raó d’estimar.


Miquel Arisa Coma

Alcalde de Centelles de 1995 a 2019

Centelles, 18 de març de 2022