De petit
solia passar força estones a l'estudi del meu pare, entretenint-me amb les
andròmines que hi havia per allà, l'atrezzo, els decorats o simplement amb la
màquina d'escriure. Poca atenció posava a les fotografies que ell feia, principalment
de mobiliari, roba de llit i coses per l'estil. Sovint, els clients em
preguntaven: "I què, de gran seràs fotògraf com el teu pare?", al que
jo responia tot convençut que no. Potser la meva resposta hauria estat diferent
si hagués sabut que, anys abans de dedicar-se a fer aquelles avorrides fotos,
el meu pare fotografiava curses de Fórmula 1, artistes, músics... i tot allò
que realment l'apassionava però que, malauradament, no era prou rendible com
per mantenir una família. Diuen que la vida és qüestió de prioritats i el meu
pare les va tenir clares.
Curiosament,
amb el pas dels anys, jo mateix em vaig fer aficionat a la fotografia, i ara
com a tal, veient per primera vegada aquest material, he descobert un fotògraf
molt diferent del que coneixia. I m'alegra moltíssim que per fi tothom pugui
descobrir-lo.
Marc
Puvill Alemany
Em ve a la memòria el record de fa uns anys, de quant era
adolescent.
Estava estudiant música i ja començava a tocar la bateria
quan va venir a viure a Centelles un fotògraf, en Pep.
Durant una curta temporada vam ser veïns, i clar, de
seguida ens va unir la música. En Pep havia tocat la bateria!
Ell, amb la simpatia que el caracteritza, m’explicava
anècdotes de quant tocava amb en Pi de la Serra ho acompanyava al Tete als
concerts; em parlava de noms que a mi em sonaven però en aquells moments em
queien lluny. No obstant al cap d’un temps vaig prendre consciència que en Pep
va formar part d’una generació i un moment d’ebullició cultural molt potent al
nostre país, i no tantsols això, si no que a través de la seva càmera n’ha
deixat constància.
Per a mi, recórrer l‘exposició i observar aquestes instantànies no només és apropar-me una mica més a aquest llegat històric i cultural si no que és, en essència, apropar-mi des de la visió més personal i íntima d’en Pep, la qual cosa la fa més especial.
David Viñolas – músic
