Vaig començar dibuixant un tema, però, en uns moments, tot se'n va anar en orris; vaig entendre que m’havia precipitat.
Ja sé que tot comença i tot acaba, però la pregunta que em faig és: totes aquestes generacions de vuit a vint-i-nou anys, què faran?, o millor dit, què podran fer?, de què viuran? I aquí és on comença la sèrie de dibuixos que presento.
Hi podem veure massificacions de persones escoltant un concert i dient que és tan bo; tots drets i premuts. Persones que van seguint una cua que entra en un lloc desconegut del qual en serà molt difícil sortir-ne. Persones amb l’aigua fins al coll demanant ajuda.
I així va seguint…
En el programa de la festa major de Centelles de l’any 1963, entre altres notícies, s’hi publica una estadística de llocs de treball ocupats en cadascun dels sectors.
Avui, tots aquests llocs que hi havia hagut, fa l'efecte que un mag, amb la seva vareta màgica, ha fet desaparèixer edificacions, màquines i treballadors que s’hi guanyaven el pa. Som més habitants i hi ha menys fàbriques. També han desaparegut molts tallers i comerços.
Continuo pensant en tot el jovent… Que no tirin la tovallola!
Tornant a les meves obres: són dibuixos fets amb canya, amb tinta xinesa negra i una mica de carbonet, sobre paper de 100 x 70 cm.
La sèrie l’he acabada amb un dibuix que és una al.legoria de la vida amb nens jugant i avis que se’ls miren amb nostàlgia.
Josep Musach, juny de 2024
