D'on venim?
L'any 1979, amb catorze anys, junt amb altres companys de l'escola Ildefons Cerdà, quan cursava 8è de l'antiga EGB vam crear una publicació periodística trimestral, Hores Viscudes. Aquell va ser un dels meus primers contactes amb el món de la comunicació i el fotoperiodisme, que ja llavors m'apassionava.
Després van venir les meves experiències laborals, en una impremta vigatana on vaig aprendre sobre impressió i el color. Per aquells anys vaig treballar al laboratori fotogràfic Pujol de Centelles com a cap de magatzem, de ben jove.
I també va ser llavors dels meus modestos inicis de corresponsal a Osona sud pel setmanari Ausona. Un mitjà on vaig col·laborar durant més de quinze anys i on vam passar d'una edició a la setmana fins a tres, sortint els dimarts, els dijous i els dissabtes. Enmig, diversos treballs per La Vanguardia o TV3. I poc després amb la Iolanda, el Lluís i el Josep vam crear la revista local El Portal, que continúa ben viva en la seva trajectòria.
Fa uns deu anys vaig retornar a la meva vida de fotoperiodista en altres mitjans com Osona.com i Nació Manresa del grup Nació Digital. I posteriorment a la revista setmanal gratuïta, en paper, Més Osona. Actualment, continuo les col·laboracions per a aquests dos mitjans amb cobertura informativa de societat, cultural i gastronòmica de les comarques d'Osona, Bages, Moianès, Lluçanès, Garrotxa i Ripollès.
Per què una exposició sobre un bosc?
Tot aquest bagatge arreu del país m'ha portat, sobretot aquests darrers anys, a conèixer i compartir experiències i amistats amb gent ben diversa com economistes, empresaris, caps de personal, actors, polítics, religiosos, pintors, cantants, escultors, escriptors, periodistes i corresponsals de guerra entre d'altres.
De tots ells crec que és un merescut homenatge aquesta exposició a un dels artistes que més m'ha impactat darrerament, en Xicu Cabanyes. Bàsicament per dos motius, però per molts d'altres amb els quals aquí no em puc estendre. L'any 2025 farà vuitanta anys, dels quals s'ha passat cinquanta anys creant un món i un univers en un bosc, Can Ginebreda, a Porqueres (Pla de l'Estany) on ha plasmat la seva forma de veure i viure la vida.
Més de cent escultures hi són presents, pel gaudi de tothom, en diferents materials, formes i mides. Un bosc d'escultures on l'emoció, la sensualitat, la política, la indignació, la vida, el sexe, l'erotisme hi són ben presents, en una proposta única al nostre país. I en un dels boscos artístics més reconeguts d'Europa, conjuntament amb l'italià de Bomarzo i l'holandès Kroller-Muller. Can Ginebreda és el tercer bosc d'escultures més antic d'Europa i únic en la seva temàtica.
I com podia traslladar tant coneixement, tant esforç i tanta dedicació, al meu poble perquè la gent el conegués o el tornes a retrobar? Doncs de l'única manera que jo sé fer-ho, mitjançant aquest text i amb una col·lecció de quaranta fotografies fetes en blanc i negre, resultat d'una acurada tria d'entre més de dues mil imatges captades durant deu anys en aquest bosc màgic, únic, personal en resum l'obra de tota una vida d'un artista i intel·lectual singular, rebel i lliure com és en Xicu Cabanyes.
Llarga vida al bosc de can Ginebreda, llarga vida al Xicu i per molts anys.
Toni Carrasco
