En plena època de reflexió genèrica entorn de la filosofia de la imatge, en un moment en el qual la fotografia i les seves particularitats han estat desplaçades per la complexitat conceptual d’un nou paradigma visual que anomenem postfotografia, quan aquesta era postfotogràfica ha convertit en missatge allò que abans era considerat document i veritat, i quan els teòrics essencials afirmen que la fotografia era escriptura i ara és llenguatge, Anton Granero ens presenta al Casino de Vic una exposició de fotografia basada en la memòria i en la realitat.
Àlbum és una mostra que manté la natural afinitat entre imatge i realitat, que es mou entre les coordenades de l’ontologia i de la sensibilitat artístiques, que s’aparta de la inèrcia mediàtica del consum digital i de la sobreabundància d’imatges, que defuig la pol·lució icònica, l’apropiacionisme i l’exercici autoreferencial als quals ens tenen tan habituats les xarxes socials i les plataformes tecnològiques. Ans al contrari, Àlbum s’endinsa en l’ecologia visual i la percepció estricta dels fets quotidians d’unes determinades realitats familiars, laborals, socials, etcètera. D’unes realitats que l’autor, naturalment adaptat al temps vital i al context social i tecnològic de l’actualitat, contribueix a construir i a metamorfosar en representació. D’unes realitats encabides entre les pàgines d’un àlbum que és el perfecte compendi de diferents gèneres clàssics en l’àmbit de la fotografia, d’un àlbum que es vol compartir amb el públic i que, alhora, arrossega la voluntat paradoxal d’endreçar i col·leccionar aquestes imatges en la intimitat i la privacitat.
En aquest àlbum, el fotògraf deixa veure el propòsit clar i transcendent de representar la realitat i de mostrar-nos-la testimonialment i creativament des del punt de vista de qui fa la fotografia. En cadascuna de les obres l’autor articula un discurs precís sobre el seu món i, en el conjunt de l’exposició, ens narra un acurat relat de les seves vivències. A Àlbum, Granero ens fa saber de l’ocàs de l’Aurora, de la vida agresta de l’Abril al Cap de Creus, de l’atenta aturada de la Lua entre la ufana d’uns horts al Port de la Selva, del glamur d’una barca centenària projectada i construïda per un mestre d’aixa, de les llums i ombres d’una estada a la ciutat d’Arles, d’un viatge als paisatges del Marroc, de l’art de l’antiga Grècia o dels documents visuals d’una impremta o d’una ganiveteria com a vestigis d’activitats professionals realitzades en tallers allunyats de les tecnologies actualment imperants.
La fotografia d’Anton Granero és directa, sense artificis, plena de sentit i preserva el contingut en la forma. És el producte de la seva manera particular de mirar el món que l’envolta. Com a fotògraf reconeix les limitacions del mitjà i n’aprofita les possibilitats expressives tant del present més actual com de la memòria. Àlbum imposa una direcció ètica sobre la realitat que mostra i desplega posicions estrictament basades en la sensibilitat i la llibertat creatives.
Ana Palomo, desembre 2024.
