Entre Mans, un projecte, dos artistes, una parella.
Josep Morcillo García (Badalona, 1958) porta anys dedicat a la ceràmica. La seva obra és fruit de la pràctica, de la insistència i, sobretot, d’un gust per la perfecció de la forma que beu de les arrels pròpies de l’artesanat del torn. En Josep ha renunciat a la utilitat de les seves peces perquè les seves inquietuds l’han portat a explorar la incorporació d’elements naturals en una conversa continuada entre diferents matèries (fustes, cordes, ferro).A més, sent una immensa atracció per les decoracions en fred, les textures i, últimament, pel rakú (obvara, pit firing, naked, saggar, esmalts i copper matte), una tècnica que li proporciona una combinació única entre casualitat i causalitat, i que li desperta una fascinació profunda. El rakú és, alhora, foc, aigua i fum: els elements que sintetitzen l’essència de l’art de la ceràmica.
En Josep s’ha format de la mà de mestres molt estimats i reconeguts, com Lluís Clapés, Dolors Ros, Ramon Fort, Pep Madrenas i Jan Madrenas. Cal esmentar també la relació molt entranyable amb Pere Casanovas, amb qui, gràcies al seu treball en caldereria, va compartir coneixements i experiències per fer possibles moltes de les grans instal·lacions escultòriques de Catalunya.
És ara quan, per primera vegada, presenta la seva obra en aquest espai, i espera poder continuar fent-ho en molts altres.
Rayda Guzmán (Caracas, 1959) es considera una aquarel·lista en sentit ampli, ja que pensa com a tal independentment del material amb què treballi. Per això, en la seva obra hi podem veure la frescor i la cura de qui busca l’expressió per sobre de la forma, intentant dominar alhora la tècnica i l’atzar.
La Rayda utilitza tècniques decoratives de la ceràmica tradicional —engalbes, sotacobertes, llapis ceràmics— o bé combina diversos tipus d’argiles. També fa servir el rakú gràcies al seu treball conjunt amb en Josep.
Les seves sèries en ceràmica són el resultat d’un diàleg sostingut amb la pintura: els paisatges tancats en torres (sèrie dedicada a Staël), les cases arrencades de qualsevol desert (sèrie dedicada a Klee), els rectangles deformats (sèrie dedicada a Miró) o els cubs que oscil·len amb la seva pròpia pintura. Altres vegades s’inspira en el paisatge: els tepuis, els terrenys o el vent que juga amb papers o teles de porcellana.
La Rayda ha estat filòsofa, professió que va exercir fins que va decidir estudiar pintura a l’EARTVIC, la qual cosa li va servir per posar ordre als coneixements que havia anat adquirint de manera informal però continuada. L’any 2015 va decidir iniciar-se en la ceràmica de la mà de Pep Madrenas i, posteriorment, de Jan Madrenas. Tots dos van ser mestres i persones inspiradores que van saber comprendre les seves inquietuds i guiar-la adequadament.
La Rayda ha participat en nombroses exposicions col·lectives, però també l’hem poguda veure en solitari a Vic, Tona, les Masies de Voltregà i Sitges. Cal destacar aquesta última, al Centre Cultural Miramar, on va ser premiada amb el Premi “Pere Jou” d’Escultura (2021).
.jpg)
.jpg)
.jpg)
