EXPOSICIÓ ANERIOR

 






















JORDI SARRATE, L'ARTISTA QUE PINTA POESIA

La meva relació amb en Jordi ve de lluny, en concret des de la meva arribada a Vic des de Manresa, l'any 1973. En Jordi és molt més que un artista visual, un editor, un generador incansable de cultura per allà on ha passat.

Als anys 70 va impulsar l'Estampa Popular de la Plana de Vic, un moviment artístic antifranquista. L'any 1978, juntament amb ell i el crític literari Pere Farrés, vam organitzar la Setmana Popular Miquel Martí i Pol; ell va aconseguir reunir més de quaranta poetes dels Països Catalans a Roda de Ter.

Durant els anys vuitanta va participar en el col·lectiu d'artistes d'Osona, Òxid de Boira. En Jordi va ser fundador de la revista de poesia Reduccions, una publicació que encara és activa, juntament amb Miquel Martí i Pol, Antoni Pous, Segimon Serrallonga, Lluís Solà i Ricard Torrents. Va editar els Quaderns El Bordiol i, juntament amb el Grup Tarot, van editar una sèrie de llibrets de poesia i dibuixos magnífics.

En Jordi Sarrate va ser fundador del grup de teatre Vermell per quatre a Centelles, juntament amb l'actriu Montserrat Grau i l'actor Joan Anguera. La seva relació d'amistat i artística amb els poetes impressiona: Salvador Espriu, J.V. Foix, Miquel Martí i Pol, Segimon Serrallonga, Joan Vinyoli, Lluís Solà, Francesc Garriga, Víctor Sunyol i Perejaume, entre d'altres. Darrerament ha participat en el col·lectiu d'artistes Encaix de Molins de Rei amb Sento Masià, Toni Moreno, Lluis Posada, Pere Raich, Josep Tero.

L'obra de Jordi Sarrate, traspua poesia pels quatre costats, i sempre amb el seu característic blau Montserrat, impossible de passar per alt en el seu treball artístic, sempre incansable i interessant; sempre amb els Cingles de Cabrera i el Tagamanent molt presents en la seva obra que, a hores d'ara, ha anat derivant cap al collage sense deixar la pintura.

Sarrate ha anat construint una arqueologia plàstica del present, inquiet, sempre buscant anar més enllà i amb l'evolució continua del seu treball.

Menció a part mereix el seu treball paral·lel que ha anat construint amb les seves llibretes, en paraules de Víctor Sunyol: «Les llibretes: dietari visual, crònica, mapa vital i sentimental de les coses i els dies, d'uns carrers i d'una gent; d'una persona, d'un poble».

Anton Granero


























Espiral, 2021


























Camisa d'en Sento, 2020






EXPOSICIÓ ANTERIOR

 








PREMI CENTELLES


Erosió

acrílic sobre tela

JORDI VILA LLÀCER

St. Feliu del Llobregat






MENCIÓ HONORÍFICA


Alienación. Arquitectura VIII

acrílic sobre tela

CLARA ISABEL ARRIBAS CEREZO

Zamora





MENCIÓ HONORÍFICA


S’aixeca la boira

acrílic sobre fusta


IMMA PARÉS

Tona





EXPOSICIÓ ANTERIOR

 



Cristina Megía, (Valdepeñas, 1977)


Es licenciada en Bellas Artes por la Universidad de Sevilla y en Historia del Arte por la Universidad de Granada. Becaria de la Fundación Antonio Gala durante 2002-2003.

Entre sus exposiciones individuales cabe destacar El espectador. Museum hours (Palacio de La Madraza, Granada). Ha sido becada en residencias internacionales como “Artist’ Point 2019” Meghalaya (India), el Kunstnarhuset Messen (Noruega), la Residencia Internacional MAC Museo de Arte Contemporáneo (A Coruña), el Instituto Sacatar (Brasil), o la Fundació Pilar i Joan Miró (Mallorca).

________________________________________________________


Su obra recoge el testigo de la tradición de la pintura, con una figuración meticulosa y depurada que se recrea en las cualidades materiales del medio, no obstante, en sus planteamientos visuales y discursivos, podemos percibir una cierta retroalimentación de otros ámbitos artísticos como el cine y la fotografía.

A través de la quietud de su pintura, Cristina nos habla de la necesidad de silencio y nos propone el reencuentro con el tiempo necesario para detenerse y Mirar, un tiempo más lento que nos permita ser permeables a la belleza.


'Me gusta pensar que el silencio puede ser pintado, y que un marco puede contener tiempo'. Cristina Megía

___________________________________________________________


Web de l'artista >>>





EXPOSICIÓ ANTERIOR

 

Exposició de les obres d’Osona de la 14a edició de Parelles Artístiques. Aquesta mostra, formada per 14 obres de diferents disciplines realitzades per parelles artístiques vinculades a Osonament, s’havia d’exposar la primavera passada, però es va suspendre a causa de la pandèmia de la Covid-19.

“Parelles Artístiques, experiències creatives per la salut mental” fomenta el contacte social entre persones amb i sense diagnòstic de salut mental. Alhora, utilitza l’art com a eina terapèutica que ajuda a les persones a millorar el seu benestar emocional, facilitant la seva expressió i comunicació i el seu desenvolupament personal. El projecte rep el suport des dels seus inicis de BBVA i Fundació Antiga Caixa Manlleu.

Les parelles o trios artístics protagonistes de l’exposició són:

Bruno V, Xevi Y i Víctor Baroja, amb l’obra “Alerta”
Blau Marí i Josepa Solà Font, amb l’obra “Arnau, vine aquí!”
Rosa Rubio i Núria Coromina, amb les obres “Despertar Oníric” i “El pont del diàleg”
Irene Sitjas i Tanit Salvador, amb l’obra “Drákos neroú”
Manel G. i Pere Relats, amb l’obra “El jardí de l’Isa Basset”
Ramon i Joan Jutglar i Dot amb l’obra “Guixosambrats”
Carme Cobo i Isa Basset Mallol, amb l’obra “La calma respira al peu del mar”
Ramoneta i Sandra Sardà amb “La dansa de les abelles”
Ferran y Rayda Guzmán, amb l’obra “Les estacions”
JMS i Casper amb l’obra “Minerva al país de les meravelles”
Ricard Ocaña Escudé u X. Pujol, amb “No em toquis les pestanyes”
Ferran Salas i Ignasi Roviró amb “Viento de agua”
Alas i Aditi amb “Wonderland”
Disseny catàleg: Quim i Natàlia González



Alas i Aditi, “Wonderland”


Carme Cobo i Isa Basset, “La calma respira al peu del mar”

Ramon i Joan Jutglar, “Guixosambrats”

Manel G. i Pere Relats, “El jardí de l’Isa Basset”





EXPOSICIÓ ANTERIOR

 






















Fa il·lusió que trenta anys després d’haver exposat de forma individual al Palau dels Comtes de Centelles, l’artista Josep Vernedas torni a exposar al municipi de forma individual al Centre d’art el Marçó vell. Els centellencs, en el transcurs d’aquests anys, han pogut gaudir de la seva obra, ja que ha estat seleccionat en diferents ocasions pel Premi Centelles fins al punt que ha rebut mencions honorífiques els anys 1993 i 2016. S’ha de destacar que la seva obra, a part d’aquests reconeixements locals, també estan acompanyats de premis a la Sala Parés de Barcelona o a la ciutat d’Igualada, entre d’altres.

Analitzant la seva trajectòria pictòrica es pot concloure que ha tingut diferents etapes, dues clarament diferenciades als anys noranta i una de més recent. La seva formació artística s’inicia als anys vuitanta llicenciant-se en Belles Arts.

L’exposició “Animalades” recull la seva evolució al llarg dels anys. És una selecció d’obres pictòriques de l’artista combinant el realisme amb la imaginació que hi ha darrere de cada obra.

Com bé diu en Josep, al que considerem un centellenc d’adopció, tenim la sort de poder gaudir d’aquesta exposició que segur que ens entretindrà i distraurà.


JOSEP PARÉ

alcalde













Web Josep Vernedas >>

EXPOSICIÓ ANTERIOR

 














Enguany hem inaugurat la sala d’exposicions El Niu del Palau creant un nou espai on exposar i en un marc incomparable dins el Palau dels Comtes. Ho destaco perquè l’origen del Niu era un espai de trobada d’artistes locals als anys seixanta i que evidencia el pòsit cultural de Centelles i al llarg d’aquests mesos hem pogut gaudir amb les exposicions d’artistes com Josep Musach, Jordi Sarrate o Pere Relats. Amb el temps, estic convençut, que aquesta llista s’ampliarà amb les persones que any rere any participen a la Mostra d’Artistes Locals i que deixen constància de la varietat d’estils, tècniques i l’evolució i formació d’aquests artistes.

Des de l’Ajuntament, conjuntament amb la Comissió del Centre d’art el Marçó vell, vetllem perquè la Mostra es pugui exposar al Centre d’art per donar valor a les obres exposades ja que la programació anual del Centre permet visualitzar obres i artistes reconeguts i és la manera de valorar les persones que feu possible aquesta Mostra. 

Finalment, i no menys important, la Mostra es pot veure els dies de Nadal amb l’objectiu que es pugui visitar amb la família. Tradicionalment són dies de trobada i enguany, que aquestes festes seran diferents, el que no podrem compartir al voltant d’una taula o a les llars familiars per sort ho podrem seguir gaudint en espais culturals on mostrarem orgullosos els treballs fets.

Josep Paré Aregall 

Alcalde




























EXPOSICIÓ ANTERIOR

 


























Inés de Haro

Inés de Haro va guanyar el premi de l’any 2019 amb un quadre que va sorprendre el jurat i el públic tant pels seus acabats com per la seva qualitat i en definitiva pel que transmet la seva obra. Una obra de la qual podem gaudir en aquesta exposició i que sorprèn com ja apuntava el quadre mencionat anteriorment.

El context actual ens ha obligat a replantejar activitats com n’és exemple posposar la inauguració d’aquesta exposició prevista pel juny d’enguany però també de les relacions socials. Precisament l’obra de l’artista també evoca i posa de relleu aquesta interacció social i la plasma amb color i expressivitat.

En altres moments ja he esmentat que la cultura és un llenguatge, ara més que mai l’hem de reivindicar i posar en valor sense oblidar tot el que ens ha aportat i transmès durant el confinament que ens precedeix.

Centelles té un premi de pintura que associa el nom del municipi a la cultura gràcies al prestigi que aquest certamen ha adquirit al llarg dels anys y de los artistas que han participado como Inés de Haro, es un ejemplo. Aprovecho para desearle mucha suerte y agradecerle su participación que permite a nuestro pueblo disfrutar de su obra.

Josep Paré Aregall 

Alcalde



1

El artista Gerhard Richter afirma que hablar de pintura no es sólo difícil, sino imposible. La pintura es otra forma de pensar que difícilmente comunica lo que el lenguaje es capaz de comunicar.

Las imágenes que podemos contemplar en la exposición de Inés de Haro titulada “1” nos sorprenden en diferentes aspectos. En un primer lugar, por la ausencia y la austeridad del color. Deliberadamente la artista nos muestra, sin mayor artificio, una imagen detenida y obtenida de una observación cotidiana, fuera de detalles cromáticos que nos distraigan de lo esencial de las personas que fugazmente atraviesan su campo visual. En una segunda lectura, las actitudes que presentan sus personajes son directas, sin triquiñuelas ni maniobras que nos lleven al tan acostumbrado engaño a través del posado. Al espectador lo sitúa frente a la obra para que éste la complete.
Las personas son sus propios personajes sin artificio ni impostura.

Inés de Haro propicia, a través de su obra, la reflexión abierta sobre el presente. Nos muestra el momento actual en el que vivimos, invitándonos a completar nuestra propia visión de la sociedad. Nos enseña fragmentos de distintos lugares del mundo por donde viaja, buscando siempre una actitud íntima y sencilla de sus protagonistas.
Podríamos pensar en una mirada furtiva que nos detiene a observar con demora, con pausa, para aprehender detalles que nos hagan abrir narrativas a través de las imágenes.
La observación detenida y, al mismo tiempo, fugaz que elabora la artista nos traslada a la esencia, deshace los ruidos periféricos con la presencia del blanco para crear, a través del silencio, una poética personal reveladora.

Inés de Haro tiene un mundo interior y una mirada nueva que nos muestra con sinceridad. Seguro que esta exposición les sorprende igual que a mí.


Victoria Sánchez Giner

Decana de la facultad de Bellas Artes de la Universidad de Murcia
















EXPOSICIÓ ANTERIOR





































Enguany, malgrat la crisi de la COVID-19 i l'efecte advers a la cultura, hem mantingut el Premi Centelles de pintura que aquest any ha arribat a la 78a edició. La decisió mostra el compromís de l'Ajuntament amb la cultura, l'art i el premi. I l'encert de la decisió l'evidencia les 180 obres presentades essent l'edició que n'ha rebut més.
El jurat va tenir la dificultat de seleccionar les millors obres entre les que configuren l'exposició que podem visitar i el premi corresponent. Cal destacar, com a anècdota, que tant el premi com les mencions reconeixen a dones artistes amb la peculiaritat que el veredicte va ser un interessant fruit de la qualitat dels membres del jurat, als quals agreixo la seva participació ja que part de la importància del Premi és fruit dels artistes i crítics reconeguts que any rere any en formen part. Un debat artístic que va acabar concedint el premi a una obra figurativa mentre que les dues mencions són abstractes.
La importància del Premi també es manifesta amb el fet que més de la meitat de les obres són d'artistes que resideixen fora de Catalunya i que en fan palès el reconeixement arreu de l'Estat.

Josep Paré Aregall
Alcalde


PREMI CENTELLES
"Alicia"
Cristina Megía - Granada


MENCIÓ HONORÍFICA
"Sent Zen"
Meggi Pujols - La Floresta




MENCIÓ HONORÍFICA
"Dark Passage"
Monica Dixton - Oviedo


CATÀLEG PREMI CENTELLES 2020 >>>