Ersília, és una ciutat imaginària que Italo Calvino descriu en el seu llibre “Les ciutats invisibles” Els habitants d’Ersília estan connectats a través de fils que teixeixen i estenen entre ells. Aquesta ciutat imaginària ens fa reflexionar sobre els vincles que establim els humans entre nosaltres i amb el nostre entorn, i com aquests lligams són fràgils i vulnerables com la vida mateixa. Els fils que ens uneixen poden ser ferms i gruixuts o delicats i prims. Uns fils que esdevenen xarxes; que sovint s’esquincen, es trenquen, es desfilen.Vivim temps distòpics on superficialitat, incertesa, ansietat, por, són presents en el dia a dia. La utopia ja no hi té cabuda, ha esdevingut una utopia utòpica. La mostra reflexiona sobre el valor dels lligams humans en un món cada vegada més fragmentat, i sobre com aquests lligams poden ser la clau per a una societat més justa i equitativa. És una invitació a redescobrir les nostres connexions amb el món que ens envolta (i del qual formem part) i a teixir nous fils per crear xarxes més sòlides i resilients per a una millor connectivitat entre humanitat i natura.
L’exposició és una selecció d’obres realitzades des del 2020 fins a l’actualitat. Està formada per diferents elements: el projecte Utopia, intervenció participativa duta a terme el maig del 2020 amb un grup d’adolescents; una sèrie de fotografies on l’obra artística dialoga amb el paisatge, concretament amb el turó del Puigsagordi, creant una simbiosi entre art i natura; i una mostra d’obra pictòrica, les “xilomatrius”, on a partir d’una tècnica de gravat com és la xilografia, la matriu de fusta ja esdevé l’obra definitiva.En conjunt, una producció artística que il·lustra el nexe entre els humans i el paisatge que ens acull. Com a part integrant d’aquest cosmos, la bellesa ens humanitza. Tal com diu Ramon Trecet: buscad la belleza, es la única protesta que merece la pena en este asqueroso mundo.Eulàlia Llopart
