El procés de creació comença amb la recerca de fotografies publicades a la premsa. Notícies tràgiques i traumàtiques que mostren escenaris de vulnerabilitat i dolor, on les vides humanes corren perill. Esdeveniments que suposen canvis d'escenari bruscos, on la quotidianitat es veu alterada de forma sobtada. La fotografia seleccionada es transforma al taller a través d’un procés minuciós i ritual. El resultat ofereix una nova estètica que perdurarà en el temps a través de la pell de dibuix, gravat o aquarel·la. Una transformació aparentment innocent que conté una gran càrrega tràgica.
Les representacions d'un atemptat, un bombardeig o un desastre produït per causes naturals inspiren un procés creatiu d'anàlisi i exploració a través de les línies, les formes i el color. Una mirada atenta i sanadora que persegueix donar la volta a l'efímera temporalitat d'aquestes imatges i potser també unir-se al dolor i al trauma.
Un treball que de forma silenciosa ens recorda el patiment de la vida, i per al qual els versos de dol i bellesa de l’escriptora romanesa Angela Marinescu (1941-2023) ens regalen una frase inoblidable: conec el patiment que no conec.
