Arbres i boira, còdols, tiges, fulles...natura en definitiva.
M’interessa tant la natura en conjunt com els petits detalls que observo mentre em passejo per un entorn sovint ben proper, i d’aquesta plaent activitat de mirar sense presses, en destrio aquells elements amb els que després treballo.
Mirar, passejar, sentir-me part del paisatge amb el que estableixo un forts vincles que em connecten no només amb els llocs sinó també amb les persones que els habiten, és el que ha centrat sempre la meva recerca artística. Buscar una manera personal de plasmar allò que m’ha commogut i atrapat de la natura és una dèria antiga que, pel que sembla, no considero encara esgotada, és el que impulsa el meu treball plàstic que s’acaba d’arrodonir quan com ara, tinc l’oportunitat que agraeixo molt, de mostrar i compartir els resultats.
Diu David Hockney que cal mirar de veritat per apreciar la bellesa que hi ha en tot i també que si dediques una mica més de temps a mirar alguna cosa, pot ser que vegis més del que aparentment mostra.
Una part de l’exposició són obres fetes fa més temps a partir de petits detalls de natura i en color i la resta, més recents, la conformen temes de boira pintats amb aquarel·la de tonalitats grises, paisatges dibuixats amb llapis de grafit i una sèrie de branques d’hivern feta amb acrílic i llapis sobre fusta. La intenció que hi ha al darrera d’aquests temes sense color és reduir al mínim els recursos plàstics i explorar les possibilitats no només de representar, sinó també d’expressar i transmetre les sensacions que la natura em produeix.
Més enllà d’una experiència estètica personal busco establir connexions amb l’espectador, destacant aspectes de l’entorn que a mi m’han atrapat i convidant a reflexionar sobre la riquesa material i formal del que ens envolta i que ens cal preservar.
Imma Parés
