La meva història amb els calendaris va començar el 2000. Havia fet la felicitació de Nadal de l’Ajuntament i la MªDolors Aregall (un àngel molt estimat) em va proposar d’utilitzar-la també pel calendari de sobretaula que feia uns anys que es feia. I així, any rere any m’han anat encomanant aquesta tasca.
Fora d’un parell o tres de vegades , el tema ha estat suggerit, suposo, per l’alcalde. Sovint té a veure amb l’aniversari d’alguna entitat o edifici urbà, l’arranjament d’algun espai o una inauguració.
L’estil també ha anat canviant. Al principi la consigna era blanc, negre i un color perquè s’imprimia sobre làmina de plàstic. A partir de l’any 2012 la impressió sobre cartró ha permès que es poguessin plasmar els colors i els detalls amb més fidelitat . Amb tot, per a mi és un regal poder mostrar-vos aquests originals amb el seu tamany real.
Per la majoria dels temes he utilitzat fotografies. En algunes he tingut la sort de comptar amb les fotografies aèries, col·laboració de l’Enric , que d’altre manera no es podrien obtenir. I la tècnica, l’aquarel·la gairebé sempre ,encara que en alguna hi podeu veure collage, llapis de fusta o també ceres.
I aquí us haig de parlar de l’altre història : l Aquarel·la. És el procediment on em trobo més còmode, encara que m’exigeix planificar bé per no errar el que ja està fet. No es pot tirar enrere. La meva aquarel·la és pausada, no sóc ràpida. Penso i observo més que no pas actuo. Moltes de les que veureu són de petit format perquè quan viatgem o a les vacances sempre he portat l’aquarel·la. Quan pinto, sobretot del natural, el món es para i l’observació de formes i colors m ‘absorbeix. M’és molt difícil de prescindir dels detalls, d’aquelles petites coses que em fan sentir aquesta realitat.
Mai he fet una exposició individual. Pinto des que a l’escola vaig guanyar un concurs de dibuix i em va tocar una caixa d’aquarel·les. Aquest fet va transformar i dirigir les meves aficions i preferències d’oci. De sempre m’ha agradat dibuixar i pintar, però quan vaig fer el Magisteri vaig descobrir i treballar moltes tècniques que durant anys he anat aplicant a l’escola en els 43 anys de docència.
L’any 1992 em vaig plantejar compaginar la docència amb els estudis d ‘Arts aplicades de l’escultura a l’Escola d’Art de Vic. Una altra finestra oberta al món de l’Art amb professors com en Pep Ricart, l Eudald Alabau i en Miquel Amblàs entre d’altres. I vaig poder aportar més coneixements a la plàstica escolar. Durant un temps vaig fer-me càrrec de l’Escola Municipal de Dibuix. Vaig tenir l’honor prendre el relleu del mestre Josep Musach. Des d’aquí aprofito per recalcar la importància de la formació en l’Art per a tothom. Vaig aprendre molt sobre aquarel·la amb en Josep Pagespetit amb el qual vaig aprendre a pintar del natural i a tenir una paleta i materials més diversos i precisos.
M’ ha agradat molt formar part de la història de Centelles a través d’aquest bocinet de poble que, a principis d’any, entra a moltes llars i poder presentar-vos uns espais urbans amables, per sentir-nos-hi bé. I agraïda també de poder-vos mostrar la meva visió dels llocs i les situacions viscudes a través d’aquesta tècnica i activitat que m’estimo tant.
Moltes gràcies a l’Ajuntament i a l’equip del Marcó Vell, sobretot en David Casals, que ho han fet possible.
Tere Roma
