Centelles i la pintura de Josep Musach Bellver
Pel febrer del 2020 inauguràvem el Niu del Palau, i ho fèiem amb una exposició molt especial de Josep Musach. Iniciàvem una nova etapa amb la il·lusió que fos al Palau i alhora amb la de crear un nou espai expositiu al municipi de la mà d’un artista que, per la seva vàlua i la seva implicació en fomentar la cultura i la pintura a la vila, era la persona idònia. Poc ens podíem imaginar que pocs dies després aquest espai quedaria tancat uns mesos a causa d’una pandèmia mundial.
Enguany, coincidint amb el norantè aniversari de l’artista, amb prop de vuitanta anys pintant, podem gaudir d’una nova exposició. Unes obres creades al llarg dels últims dos anys en què evoca la pandèmia i com aquesta l’ha influït. Unes obres ben diferents entre si però amb l’element comú i nexe d’unió de la presència de la Covid i els seus efectes en el paisatge i les persones, sempre tan presents en la trajectòria pictòrica d’en Josep.
L’exposició: ”Obra recent“ evidencia la vitalitat d’un artista que a través de diferents facetes socials i culturals ha contribuït a difondre Centelles. En seria exemple la seva formació a Barcelona, on va establir vincles amb artistes de la seva època i que ens han permès comptar amb la seva presència aportant prestigi en el jurat del Premi Centelles. Un premi que forma part del seu palmarès igual que hem de destacar les diferents exposicions fetes a Catalunya, Espanya i Europa. El Centre d’Art el Marçó Vell, que acull aquesta obra, també és fruit de la seva perseverança i tenacitat: no podem obviar la seva influència en la formació que a dia d’avui ens permet disposar d’una escola d’art i nous artistes reconeguts que segueixen la seva petja. Una herència també present amb l’empresa Musach, reconeguda per la seva capacitat de restaurar i pintar. En definitiva, un pòsit molt extens, però amb dos elements comuns: Centelles i la pintura.
Josep Paré Aregall
Alcalde
Preocupacions
Estem passant per un temps d’incerteses i crisis de tota mena. Només ens faltava la pandèmia. Amb aquest panorama és normal que l’ànima d’artistes com en Josep Musach (Centelles, 1932) es preocupin i trobin a través de la pintura una sortida.
No serà aquí on desvetllarem la interpretació de la sèrie de pintures que es mostren per primera vegada al públic. En Musach és molt gelós de donar pistes i compartim amb ell que sigui cadascú qui es faci la seva interpretació.
Només subratllarem que les pintures són filles del treball diari dels darrers mesos, amb tots els ingredients que s’hi ha donat. Veureu senyals i símbols que es repeteixen, que ens parlen d’un tipus de sensacions i emocions, més aviat tirant cap a la desesperació. També podem indicar un fet biogràfic important, en forma de pèrdua de companys de vida. Canvis, pors, preocupacions, adaptació.
En Musach no ho diu, però també copsem espai per l’esperança. O més ben dit, la força de la Naturalesa que, potser ja passa de les nostres complicacions, i se’ns acabarà menjant a tots. Això també crec que hi és en la seva nova pintura.
També podem subratllar que la nova col·lecció pictòrica del Musach, ens trasllada cap a terrenys visualment diferents. Hi ha algunes teles més realistes, del tipus que coneixíem d’abans, del pintor. Però una part important del nou treball es construeix amb estructures abstractes i formes de la natura –brancatges, fulles, etc- que originen xarxes, teixits o barreres, més filles de la imaginació que de l’observació. També hi ha un canvi en la paleta de colors.
En Musach arriba enguany als 90 anys. Però no és dels pintors que s’hagin enrocat en un estil continuista, sinó que surt de la zona de confort i cerca coses noves. Ell ens diu que depenent de l’humor i de l’estat d’ànim de cada dia, pinta i pinta “diferent”. Com si comencés de zero. A aquestes altures serà difícil desprendre’s de l’experiència de tants anys pintant, però hi ha la capacitat de deixar-se endur, amb llibertat i domini del medi. Les vivències de cada dia, la inventiva i també l’aprenentatge es sumen en el treball diari. Podríem establir lligams amb altres pintors, però crec que el més important és adonar-se de la capacitat de Josep Musach, de reinventar-se i donar resposta viva als seus neguits, de manera original i enriquidora.
Centelles, 16 de gener de 2022
Aleix Mataró Garriga
Crític i historiador de l’art
L’OBRA RECENT DE JOSEP MUSACH BELLVER
El traç de l’artista Josep Musach Bellver es pot veure en una exposició de l’obra recent, la qual ha anat elaborant durant els últims temps i hi ha imprès una obra que expressa la seva visió del mon actual a través d’una teranyina en la que estem tots ficats i que no sabem quin és el camí de la sortida. Aquesta obra l’ha fet amb divuit quadres en els quals n’hi ha d’abstractes i altres de reflexius a través de com ell veu el mon i ho imprimeix en la seva obra.
Josep és una persona completa en el seu ofici i que li ve ja de família. És per això que ell va començar a aprendre millor el seu traç a través del dibuix i de la pintura. Per tant, juntament amb el seu germà i el seu pare eren un nucli compacte que abastava les diferents disciplines del mon del dibuix, la pintura i la restauració. I això ha anat perdurant al llarg dels anys. Òbviament ja ell com a única persona del conjunt familiar però que ha continuat amb el seu fill i el seu net.
Ell és una persona molt vinculada al municipi, que se l’estima moltíssim i que ha treballat en el camp de la pintura tota la seva vida, tant en l’aspecte artístic com en l’aspecte d’un pintor artesà. Ha estat una persona que ha sabut mantenir l’esperit d’aquest ofici al conjunt de la família, com a empresa pictòrica on continuen el seu fill i el seu net i com a artista, ja que la seva filla també va estudiar belles arts i dona classes a l’Institut Pere Barnils.
De família de pintors de parets, el seu pare era de Vic, va venir a Centelles, va aprendre l’ofici de pintor i després es va plantar per ell. Josep Musach també va tenir i ha tingut la voluntat d’aprendre i d’agafar el traç necessari per tal de pintar quadres i de fer una obra pictòrica important durant tot el llarg de la seva vida. Va començar anant a Barcelona a aprendre amb Nomasc Valls, amb el qual cada dissabte baixava per tal de continuar totes unes classes que li van servir òbviament per a agafar la part artística i el traç necessari per a poder desenvolupar el seu art. El seu germà, Ramon Musach, va anar a aprendre a Vic amb Torrents, el millor restaurador de la comarca, amb el qual va estar treballant quatre anys. Així tenien una empresa que abastava tot l’àmbit de la pintura i restauració, amb el pare que era molt bon pintor, un fill que platejava i restaurava amb productes naturals com pot ser l’or i l’altre, Josep Musach, que tenia la vessant pictòrica de quadres i de restauració.
A més ha estat una persona molt vinculada en el mon artístic. El Premi de Pintura el va començar Josep Viñas Sabatés com un concurs de pintura ràpida local. Després es va començar a fer un premi de pintura ja de gent de la comarca i d’altres indrets, que en definitiva va ser el pòsit del que és ara el Premi Centelles de pintura. Josep Musach estava atent a tot aquest moviment fins que es va anar convertint, amb el pas dels anys, en l’ànima i persona cabdal perquè aquest premi sigui el que és.
Ha estat la persona que ha mantingut la voluntat que aquest premi de pintura es mantingués i tirés endavant, fins al punt que es va vincular amb tots els poders locals per tal que això fos així. I amb persones com ell ha estat possible que aquest premi sigui un dels més antics del país i d’una qualitat artística important, perquè també va tenir la destresa d’anar a buscar com a jurat a persones del mon artístic i per tant any rere any portava pintors com poden ser Joan Abelló, Joanet Artigas, Francesc Artigau, Josep Lluís Pascual, Rafael Lozano Bartolozzi, entre molts d’altres. Enguany es farà la vuitantena edició del Premi Centelles.
Però hi ha un altre àmbit molt important que ha estat el de crear una escola de dibuix. L’escola va començar a finals del 1959 primers del 1960 a través de la idea de Francesc Pujol, que li va proposar fer de professor i ell d’una forma desinteressada va accedir-hi. Al llarg dels anys per aquesta escola hi ha passat moltíssima mainada i persones que al final han seguit estudiant belles arts, com per exemple David Casals o Aleix Mataró. Josep Musach va mantenir l’escola fins que el 1997 a la seva empresa tenien molta feina i va haver de decidir no continuar donant classes. Va agafar el relleu de l’escola primer Berta Noguer i després David Casals, antic alumne seu.
Per tant és una persona que ha marcat empremta al municipi i això ha contribuït d’una manera decisiva a pujar el nivell artístic i cultural nostre, fins al punt que darrera això en els governs municipals del moment es va crear el Centre d’Art el Marçó Vell, que va ser rehabilitar una casa de pagès per tal que fos un centre artístic en el qual es fan quatre o cinc exposicions durant l’any d’un alt nivell, així com es manté a la planta primera l’exposició dels guanyadors del Premi de pintura, perquè va tenir la idea que el quadre que guanyava es quedés com a dipòsit del municipi.
En definitiva estem davant d’una persona que no solament ha pintat cases, sinó que també s’ha dedicat a restaurar pintures d’esglésies i capelles de diversos llocs del país, com el retaule de l’església de Centelles, i pintures de cases pairals que en tenien un pòsit cultural a les parets i ell s’ha especialitzat en restaurar-les. De fet, el seu pare ja havia començat a fer alguna restauració, però el que havia fet molt eren plafons a les habitacions de matrimoni.
La seva aportació al municipi també ha sigut fent cartells i portades de publicacions com la del llibre de Festa Major d’estiu de 2013 on hi ha la il·lustració de can Pratmarsó.
En conseqüència hem de dir que Josep Musach és un artista complert. És una persona que ha desenvolupat el mon de la pintura des de tots els àmbits, però amb una idea essencial, que és mantenir el pòsit cultural que això representa, i així ho ha fet i ha estat possible gràcies a la seva perseverança a l’empresa que té com a pintura, com a persona artística que té la capacitat intel·lectual per a fer-ho, i com a persona que vol i ha sabut oferir el millor d’ell per tal que tot allò que feia tingués un reeixit pòsit que prevalgués al llarg de la història.
Ara que podem contemplar el seu art a través de l’exposició del Marçó Vell, s’ha de reconèixer que ell té cap a cent-cinquanta quadres venuts, els quals té documentat a qui els ha venut i l’any. I ara aquesta nova exposició reflecteix l’abstracte i cert realisme en diferents quadres.
En aquesta exposició queda condensada la llarga trajectòria artística de Josep i en cada un dels quadres hi ha un element que els va unint entre tots i que ell ha fet a consciència, perquè en aquesta mostra es reflecteix el traç del dibuix, de la pintura i tots i cada un dels quadres manifesten una visió de teranyina en el qual tots estem ficats i que no sabem com hem de sortir. I el mèrit de l’exposició és en definitiva el d’una persona, d’una llarga vida, que ha fet del seu ofici la seva raó de ser, la seva raó d’interpretar i la seva raó d’estimar.
Miquel Arisa Coma
Alcalde de Centelles de 1995 a 2019
Centelles, 18 de març de 2022
