LA IL·LUSIÓ D’EXPOSAR I L’OBJECTIU DE PINTAR
Em fa una especial il·lusió l’exposició del Joan. Segurament perquè la seva obra em porta records d’infantesa. Uns vincles que passen pel Racó del Pi, on ja des de petit podia observar els seus bodegons. I encara que els anys em feien seguir visualitzant els seus quadres de natures mortes sempre em cridava l’atenció el retrat de l’Albert. És curiós com en el moment de fer la ressenya d’una exposició de retrats, la ment et premia amb el record d’un dels pocs retrats que hi havia exposat en aquell indret on associo la seva pintura.
Amb en Joan, pare de la Raquel i parella de la M. Josep, per edat i per entorn, sempre he coincidit, però sempre des del veïnatge que ens uneix a molts centellencs i centellenques de coincidir en el poble i tenir amistats comunes. Precisament el seu cunyat em va ensenyar a jugar a escacs, en el mateix indret on recordo l’Albert jugant a billar amb amics i familiars.
Vull posar èmfasi en la part més personal perquè darrere de l’exposició del Joan hi ha una trentena de persones que han facilitat ser retratats per l’artista. Tinc el goig de ser un d’ells, i ell ho ha fet amb la il·lusió i el convenciment que era el que ara li tocava a títol personal. Els canvis en la programació del Centre han fet demorar l’exposició, però han permès a l’artista poder seguir pintant per poder oferir aquests retrats, la majoria vinculats al municipi o a la seva experiència vital. Una trajectòria que al llarg de la vida ha tingut moments més bons i d’altres més aspres. En tot cas, però, aquesta exposició iniciada des de zero visualitza una voluntat de crear i de ser, com a símbol de plenitud.
No és la primera exposició de l’artista al Centre d’Art el Marçó Vell, ja que la primera es remunta a l’any 2012 i, malgrat que ha centrat la seva obra en encàrrecs i a mostrar-se poc, també s’ha de destacar que l’any 1987 va guanyar la temàtica local del Premi Centelles. Un artista que des que de petit es va poder iniciar en la pintura l’ha mantinguda fins a l’actualitat. Sempre emmarcat en una afició que ha pogut compaginar amb la seva feina.
Al principi he destacat la il·lusió que em fa aquesta exposició, pel que he compartit. També vull destacar l’orgull que representa que un artista local pugui exposar al Centre d’Art el Marçó Vell, especialment perquè sé que darrere d’aquest treball i hi ha la il·lusió d’haver-ho pogut fer i que a partir d’ara ho puguem compartir.
Aquesta exposició mostra com l’artista ha sabut vincular la seva passió amb la difusió de l’obra i com ha trobat l’al·licient i la il·lusió per recuperar la vitalitat a través de la pintura. Hi afegeixo l’anhel que després d’aquesta activitat intensa que li ha permès arribar a l’exposició, fruit d’aquest repte personal, sorgeixin noves oportunitats que li permetin seguir pintant, com a artista que és, i que facin possible que persones de la vila o del nostre entorn puguin encarregar-li una obra que aporti records a qui tingui la sort de gaudir-ne.
Josep Paré Aregall
Alcalde
