RUTA
80
Aquest
és el suggeridor títol amb què Jordi Sarrate ha volgut qualificar
i justificar la present exposició: una paraula i un número com a
referents de la festiva celebració del seu 80è aniversari.
Preparats, doncs, per a la festa, em pregunto què té l’art per a
que en Jordi li hagi dedicat tota la seva vida: fascinació, màgia,
encanteri... o, ras i curt, l’art entès com una forma d’evasió
de la realitat, de rapte de la vida i de fugida del món? La resposta
a aquesta pregunta, per bé que només la té ell, traspua, sense
paraules, en tota la seva obra, veritable crònica existencial d’un
recorregut a través d’un temps i d’un espai concrets. Heus ací
com, lluny de divagacions teòriques, és el mateix treball plàstic
de l’artista el que, contemplat amb la visió panoràmica del seu
itinerari vital, ve a portar-nos llum, tot interrogant-nos, sobre
l’essència, el sentit i la funció de l’art.
Jordi
Sarrate inicià els seus primers passos en l’art des de ben jove
atret, com qualsevol artista, per l’estètica. De fet, aquesta
exposició, resum d’un trajecte de vida dedicada al quefer
artístic, és la prova evident de la recerca constant d’en Jordi
en la persecució de la Bellesa, qualificada pel filòsof Plató com
“l’esplendor de la Veritat”. Com per art d’encantament, en
l’obra de Sarrate, Veritat i Bellesa es fonen esdevenint sinònims
de Vida, és a dir, expressions existencials de la quotidianitat. I
és d’aquesta manera que, per fidelitat a si mateix i a la realitat
que li ha tocat viure, l’artista converteix la seva obra en un
reflex del seu ésser i de la seva sensibilitat i, alhora, en una
crònica del seu temps, reflectint en el seu treball tot el que
s’esdevé al seu entorn. I ho fa, a més, tal com ha de ser en
qualsevulla manifestació artística, amb plena llibertat, sense
condicionants ni limitacions, a la seva manera i al seu aire,
assajant amb tota mena de recursos i materials, de tècniques i
procediments. Les obres presentades en l’exposició són el
testimoni singular del seu caminar entre nosaltres.
Quan
l’art català s’obria als principals corrents d’avantguarda
europeus en la dècada dels anys seixanta del proppassat segle, Jordi
Sarrate iniciava el seu camí artístic i, per bé que en la seva
trajectòria no hi ha adscripcions a escoles i a estils
predeterminats, en la seva obra s’hi troben rastres d’alguns
moviments innovadors com el pop art o el nou realisme francès.
Tanmateix, hi descobrim, sobretot, la influència de l’Arte
Povera italià
així com la utilització de la tècnica del collage,
emprada per Picasso i els cubistes a començaments del s. XX, i
posteriorment, de l’assamblage,
versió
tridimensional del collage,
amb la incorporació d’objectes trobats. Tanmateix, Sarrate aplica
aquest tipus d’art i aquestes tècniques amb un sentit innovador,
avantçant-se a l’art de deixalles o l’art del reciclatge, dels
que n’és un veritable representant. La seva aportació és la de
ser com la veu de la consciència en la rica societat de consum
reivindicant l’estètica dels objectes d’ús, dels objectes
trobats i dels materials de rebuig enfront dels materials nobles
tradicionals. Encara que no dissenyats amb finalitat estètica,
Sarrate els utilitza, ben conscientment, no tant per reivindicació
mediambiental sinó per la càrrega poètica de significat i de
sentit que contenen.
Sortosament,
als seus 80 anys, seguint fidelment la crida de l’art i fent de
l’art la seva vida, Jordi Sarrate encara continua perseguint la
Bellesa amb el convenciment que és el millor mitjà per transmetre
sentiments i emocions, per desvetllar consciències i per
apropar-nos, una mica més, a una altra forma de coneixement en favor
de la descoberta de la Vida.
Gràcies,
Jordi, t’ho agraïm. Moltes felicitats!
Francesc
Orenes
Vic,
març de 2020
