Intempèrie
Aquesta és una sèrie de pintures que es va iniciar al 2020 i que encara continua oberta.
És tracta d’una exploració del paisatge portat a un límit, on el color i la llum són protagonistes.
La tria d’un tema era primordial per a sustentar aquesta nova sèrie de quadres per la senzilla raó que l’obra havia de ser capaç de generar un llenguatge que sostingués la creació i que no s’esgotés ràpidament.
El transfons d’aquests quadres és una certa arquitectura. Sempre he sentit un gran interès per aquesta disciplina i per la forma en què afecta a l’ésser humà en diferents aspectes però aquí l’arquitectura ha sigut reduïda formalment a un nivell d’arquetipus, la forma més bàsica per la qual podem identificar una construcció humana.
A partir d’aquí s’estableix un joc entre la forma i la seva relació amb el fons o espai pictòric. Aquest ordenament rigorós de la composició té a veure amb allò buit i allò ple. O també, l’espai natural i l’espai humà; de com un és ocupat per l’altre i de com aquest recupera el seu estatus primigeni. Espai inert i espai actiu.
Tot mitjançant el llenguatge de la pintura, de com el fons invaeix la forma i la forma sobreviu sostinguda per allò que la defineix.
L’ús del color és determinant en aquestes pintures. No s’hi fa un ús al·lusiu a la realitat, és un color mental i interior encara que pugui al·ludir a una idea de paisatge.
Aquest color té una voluntat de transfigurar-se en llum. D’aquesta manera es potencia l’ aspecte metafísic de les pintures.
El ritme i la repetició són aspectes importants de la forma. El ritme dintre de la composició i la impossibilitat que les formes siguin iguals, volent ser idèntiques, són una al·lusió irònica a la voluntat de perfecció que sempre ha perseguit la creació humana i de la constant carrera tecnològica en la qual ens trobem immersos.
Jordi Vila Llàcer
Celobert. Acrílic sobre tela. 100 x 73 cm. 2021
Suma. Acrílic sobre tela. 81 x 100 cm. 2021
