M'agrada mirar, passejar, sentir-me part del paisatge. Els meus primers records hi estan molt Iligats, hi he establert un fort vincle: amb els Ilocs, amb les coses i, sobretot, amb aquells i aquelles amb qui he viscut l'experiência de moure'm per l'entorn natural.
Jo no sé si l'evoco, si el represento o el suggereixo... De fet, m'és igual. La intenció és que sigui l'excusa per expres-sar, a través del dibuix, el gravat o Ia pintura, allà que fa que em commogui. La meva Iluita no és ni nova ni caduca: el paisatge és, i ha estat, un tema molt tractat en l'art. Per a mi, observat en conjunt o en detall, és una forta moti-vació per estirar un fil que vaig treballant amb el temps. Mentre em captivi el que veig, provaré de transmetre, mit-
jançant traços, taques, rascats, veladures...,
Ia sensació del moment per tal de fer-la duradora, provaré de comuni-
car Ia meva estima per I'entorn i provaré d'establir complicitats amb qui s'acosti a observar els resultats del meu tre-ball. Jo aniré insistint, perquà I'experiéncia s'ho val.
Clavar Ia mirada en una aigua que, encalmada, ens mostra un gran reflex, en un núvol fosc que contrasta amb una claror petita i Ilunyana, o en les betes blanques d'un côdol xop d'aigua... Aquests moments han estat el punt de par-tida de moltes de les peces que conformen aquesta mostra. Neixen d'un instant, de Ia captura visual d'un moment; i després, treballades amb intensitat al taller, es converteixen en quelcom matàric i tangible.
Amb elles us convido a celebrar i a gaudir de I'espectacle de Ia natura.
Encara cels, encara pedres, encara aigua, i no sé fins quan.
Imma Parés
pàgina web de l'artista >>>
