EXPOSICIÓ ANTERIOR


Inauguració: divendres 20 de febrer a les 19.30h
Exposició: del 20 de febrer al 29 de març de 2009.

Bodegó de flors seques i cargolins, 2001


Vaig començar a pintar de molt petita. Els meus pares posaren tot de la seva mà perquè el meu germà Joan Ramon i jo, ho féssim. El meu avi mallorquí, Joan, pintava molt bé a l'oli, i el meu pare Joan Bonet també pintava i dibuixava molt.
Crec que tenia onze anys quan em varen donar un premi infantil de pintura, era una aquarel·la d'un jardí. En acabar el batxillerat, vaig entrar a Arts i Oficis. Volia ser ceramista. Va ser difícil, els cursos de ceràmica els fèiem amb un professor que no feia servir ni el torn ni el forn. Impossible. En fer els divuit anys vaig anar a Barcelona i vaig entrar a la Massana, en classes nocturnes, per poc temps, perquè vaig entrar a treballar a la fàbrica de ceràmica de l'Aguadé, a Horta. Paral·lelament als meus intents per a ser ceramista, vaig entrar al món de la música, amb els "Setze Jutges" i la Nova Cançó...Així que cada cop cantava més i feia poca ceràmica. Ho vaig deixar i em vaig professionalitzar com a cantant. Però no vaig deixar mai de pintar, la pintura m'ha acompanyat sempre. Primer d'una manera íntima, ara des de l'any 1996, una mica més pública.

Maria del Mar Bonet


Espet de Sa Calobra, 2000
.
.


A Maria del Mar Bonet

Còdols, palmes, xiprers que encleden les solades de la fruita, i el vent, llum d’oliveres, les plomes de la griva alabatent-se als dits de l’argelaga i l’espígol i la camamilla lluent de juny i la ufanor dels sementers i els guarets que érem, encara els seus noms, vells, i els seus camins, de carro, i les sínies. I, enllà d’aquell puig, el més finísim lliscar de mar calma, la porta oberta al solell i a la mar. I el vell d’altes barbes i vents clarosos, la seva brusca llet. I el llevant que entren els horabaixes d’estiu, les olors que a la falda s’emporta. I en fer-se fosc i estius les granotes i els horts. La plètora alada de les nits. Les llàgrimes vives del foc a les mans i les cordes que canten. La jove que ens omple els gots se la sap de cor. La canta, la joia vella. “Vessa’m als llavis l’almoina de la joventut, la flor nua de la primera nit. La meva estimada, besa-la al coll, la pell de gallina, i es bada i tota se m’enyora, d’olor.” L’estiu contra la calç se rebat, borinots i falenes, vels de lenta matinada, lluny que tornes d’esme a mi, llum, èbria llum.

Albert Roig


L'hora del te, 2009