Anar a matances. Sa festa més gran de tot l'any a la pagesia, de la matinada al vespre: familia, veinats i amics tots tendran un present en acabar el dia.
Per a mí, la primera responsabilitat que me donaren fou tenir esment del foc tot lo dia. A partir d'aquí ja no vaig ser pas un nin petit.
Joan Ramon Bonet
Un fet tan quotidià com el que havia estat la matança del porc a quasi totes les cases de pagès de l’entorn, també era exactament igual en un altra cultura com la mallorquina, la de les illes. I la semblança venia a ser la mateixa: la de transformar un ésser viu, com és el porc, en tot tipus de menges per a l’alimentació humana. Tot i que les diferències en l’elaboració segur que eren notables, ja que si aquí en fèiem bulls, botifarra negra, botifarra d’ou... allà en feien sobrassada, botifarró, camallot... però totes elles eren maneres de tractar la matèria primera d’aquest animal per a fer-ne aliments per a les persones. I el que variava també era el clima i això provocava que l’elaboració es fes d’una manera o d’una altra per tal de mantenir el producte durant el llarg període d’un any, fins a la propera matança.
I vet aquí que segur que se n’han fet moltes instantànies fotogràfiques, de la matança del porc, però poques d’elles han estat fetes amb tanta cura i tan ben pensades. Sense ferir sensibilitats, es mostra la viva realitat de la matança del porc i com es transforma l’animal en aliments. Des de la sortida de la cort, passant per tots els seus altres rituals, el trobem en tot un seguit de fotografies que ens mostren, d’una manera nítida i en blanc i negre per a donar-hi molta més rellevància i molta més capacitat artística, la matança.
És per això que avui tenim el goig de poder exposar aquí, al Centre d’art el Marçó vell, aquestes fotografies que ens mostren d’una manera nítida el que són les instantànies que Joan Ramon Bonet ens ha fet per a transformar aquesta activitat en art, i així deixar-ne constància com a una obra artística i intel·lectual.
Miquel Arisa Coma
Alcalde
