Aquest vers de Segimon Serralolonga
encapçala, anima i motiva l’exposició que hem organitzat a l’entorn de la seva
vida, art i poesia.
Han passat catorze anys de la seva
mort. Aquesta distància ens dóna una mesura per explicar-ho i explicar la
nostra relació envers ell.
En l’exposició s’hi mostren tots els
seus llibres publicats, les traduccions, versions i publicacions diverses.
També els documents o els materials que utilitzà: diccionaris, originals a
traduir i papers de tota mena. Ens manifesten el ric univers literari de
l’escriptor. Aquest material procedeix de l’Aula Segimon Serrallonga de la
Universitat de Vic on hi són dipositats.
Hi queda palesa la seva trajectòria, la
relació amb l’escriptura i la seva pràctica. L’essència de la seva poesia i la
personalitat mestrívola de la vida.
Complementa l’exposició la recepció de
Segimon Serrallonga que en fan diversos artistes: Joan Furriols, Montserrat
Grau, Anton Granero, Josep Guinovart, Perejaume, Jordi Sarrate, Antoni Tàpies i
Josep Vernis.
Amb les seves aportacions ens
manifesten la relació amb Segimon Serrallonga. L’amistat, la seva presència,
les seves col·laboracions i la seva influència es poden detectar en les obres
de l’exposició i recitals de poesia. Sense ell i la seva projecció res hi
seria.
Jordi Sarrate
 |
| Josep Guinovart, Sense títol, 2006 |
 |
| Perejaume, Segimon Serrallonga, el dibuix que l'escriu, I, 2016 |
