Pintures
del 21 d'octubre al 4 de desembre de 2011
“¡Tinc la paciència d’un bou! Heus aquí una frase veritable d’artista.” Vicent Van Gogh.
L’Eusebi Baucells és un pintor que ha treballat la seva obra durant molt temps, sense preses, lliurat a una forta tensió creativa i barallant-se en solitari amb les seves teles. Abstret amb el que tenia entre mans, no donava gaire explicacions del que feia, només, si se li demanava, contestava que sí, que treballava força. Els que l’apreciem sabíem de la seva concentració i intensitat, però ell continuava capficat sense permetre intromissions ni consideracions alienes. Perquè per l’Eusebi Baucells tot el que pintava estava encara en procés de creació, sense donar res per acabat fins a completar la totalitat dels quadres. Aquesta anècdota és el millor exemple per comprendre la seva concepció de la pintura. El conjunt magnífic, ric i divers que es mostra en aquesta exposició és el resultat d’un treball minuciós i pacient, elaborat sense terminis prefixats i que ens dóna a la fi una aproximació força completa de com l’artista va configurant un món propi. Davant d’aquesta visió de conjunt de l’obra, es fa palès l’estil personal del pintor, el qual pot ser interessant d’analitzar.
L’obra exposada mostra tot el desplegament d’un llenguatge pictòric que no es fonamenta pas en el realisme imitatiu, que no pretén reproduir l’espectacle del món, sinó que utilitza formes reconeixedores de la realitat per tal d’introduir-nos en un univers de formes inventades, mitjançant les quals el pintor organitza, ordena i interpreta la realitat que vivim. Entre el referent i l’obra hi ha una abisme que superen l’habilitat tècnica i la llibertat creativa de l’artista.
Quan contemplem els quadres de l’Eusebi Baucells ens adonem que el pintor ha arribat fins al final en la seva recerca. Tot i que l’experiència diu que l’artista, durant el procés de creació, estableix uns lligams amb la seva obra que li fan pensar que sempre pot aprofundir més, en aquest cas el conjunt exposat es veu treballat amb minuciositat, amb polidesa màxima, no només quant a formes i materials, sinó també en la composició. Així, de manera natural, la diversitat
d’interessos que va focalitzant la mirada de l’artista produeix un conjunt diferenciat de sèries pictòriques, cadascuna de les quals és el resultat d’una recerca concreta, identificables fàcilment per les formes, els colors, la temàtica, que, alhora, forma part d’un tot ple de coherència.
La pintura de l’Eusebi Baucells ofereix composicions sòlides, enigmàtiques i atraients, que evoquen una realitat transformada i que commou profundament la nostra percepció quan intentem anar més enllà del que és manifest. Cada quadre crea un espai propi de reflexió i, al mateix temps, ofereix una composició d’estranya bellesa que reprodueix el diàleg de l’artista amb la realitat imaginada.
L’obra de l’Eusebi Baucells, suggeridora i equilibrada, no admet comparació amb cap altra. La seva creació ha estat tan personal i preservada d’influències que es converteix en un producte singular, intransferible, que sembla llançar-se al descobriment del secret de la matèria com el científic cerca les formes canviants i misterioses de la vida. Aquesta pintura és honesta i sincera, sense pretensions arrogants, com ho mostra el domini de l’estalvi i la senzillesa de la composició, l’harmonia en el color suau i net i la misteriosa intel·ligència de les formes. Com diu José Antonio Marina al final del seu manifest a Realisme a Catalunya “l’art és una vegada més una bonica paràbola sobre la condició humana”, i això és pot aplicar plenament a aquesta pintura.
Vicenç Pascual, Juliol 2011
