JORDI SARRATE, L'ARTISTA QUE PINTA POESIA
La meva relació amb en Jordi ve de lluny, en concret des de la meva arribada a Vic des de Manresa, l'any 1973. En Jordi és molt més que un artista visual, un editor, un generador incansable de cultura per allà on ha passat.
Als anys 70 va impulsar l'Estampa Popular de la Plana de Vic, un moviment artístic antifranquista. L'any 1978, juntament amb ell i el crític literari Pere Farrés, vam organitzar la Setmana Popular Miquel Martí i Pol; ell va aconseguir reunir més de quaranta poetes dels Països Catalans a Roda de Ter.
Durant els anys vuitanta va participar en el col·lectiu d'artistes d'Osona, Òxid de Boira. En Jordi va ser fundador de la revista de poesia Reduccions, una publicació que encara és activa, juntament amb Miquel Martí i Pol, Antoni Pous, Segimon Serrallonga, Lluís Solà i Ricard Torrents. Va editar els Quaderns El Bordiol i, juntament amb el Grup Tarot, van editar una sèrie de llibrets de poesia i dibuixos magnífics.
En Jordi Sarrate va ser fundador del grup de teatre Vermell per quatre a Centelles, juntament amb l'actriu Montserrat Grau i l'actor Joan Anguera. La seva relació d'amistat i artística amb els poetes impressiona: Salvador Espriu, J.V. Foix, Miquel Martí i Pol, Segimon Serrallonga, Joan Vinyoli, Lluís Solà, Francesc Garriga, Víctor Sunyol i Perejaume, entre d'altres. Darrerament ha participat en el col·lectiu d'artistes Encaix de Molins de Rei amb Sento Masià, Toni Moreno, Lluis Posada, Pere Raich, Josep Tero.
L'obra de Jordi Sarrate, traspua poesia pels quatre costats, i sempre amb el seu característic blau Montserrat, impossible de passar per alt en el seu treball artístic, sempre incansable i interessant; sempre amb els Cingles de Cabrera i el Tagamanent molt presents en la seva obra que, a hores d'ara, ha anat derivant cap al collage sense deixar la pintura.
Sarrate ha anat construint una arqueologia plàstica del present, inquiet, sempre buscant anar més enllà i amb l'evolució continua del seu treball.
Menció a part mereix el seu treball paral·lel que ha anat construint amb les seves llibretes, en paraules de Víctor Sunyol: «Les llibretes: dietari visual, crònica, mapa vital i sentimental de les coses i els dies, d'uns carrers i d'una gent; d'una persona, d'un poble».
Anton Granero
Espiral, 2021
Camisa d'en Sento, 2020
